Can Gurguí

Infotaula edificiCan Gurguí
Dades
Tipus	Masia
Construcció	segle XVIII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	337 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vallromanes (Vallès Oriental)
Localització	Camí de Vallromanes a Teià
	41° 31′ 16″ N, 2° 19′ 14″ E / 41.521096°N,2.320582°E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	29623

Can Gurguí és una masia del Parc de la Serralada Litoral, al municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.^[1]

És ubicat a Vallromanes: cal sortir de Teià cap a Vallromanes pel passeig de la Riera i seguir per pista fins al coll de Clau. Un cop a la pista de la Carena, girem a la dreta cap al coll de Can Gurguí, a 720 metres. A l'esquerra surt una pista ampla que mena a la Font de Can Gurguí i a la masia/restaurant. Hi ha dos indicadors: un per al restaurant i un altre per a la font.^[1] A principis del segle xxi funciona com a restaurant rural, especialitzat en carns a la brasa. Al menjador principal es conserva un mural al fresc dedicat a la Mare de Déu del Carme i a Sant Joan.^[1]

Descripció

Edifici civil. Antiga masia a la que se li ha afegit a la dreta un edifici molt posterior. La masia segueix l'estructura típica de la casa catalana: teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, porta d'arc de mig punt dovellada i un rellotge de sol pintat a la façana, sobre el que hi ha la següent inscripció: "Casa Gurguí siglo XI, J. L. Año 1899".^[2] A l'altura del primer pis hi ha dues finestres amb brancals i llindes de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra i a la dreta una porta, obertes posteriorment.^[2]

Adjunt a aquesta església hi havia un cementiri, com semblen demostrar uns ossos que les aigües pluvials van deixar al descobert i algunes restes de paret. També hi podria haver hagut un convent de monges, però les referències que n'hi ha són dubtoses.^[1]

Història

En el llibre de notes històriques recollit per Rosa Mogas es parla de Can Gurguí com de la Capella de Sant Andreu de Llobons: "Can Gurguí Gros, existent ja en el segle xiii, la qual vers 1854 deixà d'ésser capella, traslladant-ne l'altar a Can Riera de Sant Mateu.^[1] En substitució de la capella, feu un oratori a la Verge de la Mercè en un departament de la casa, i des de llavors dita capella ha estat destinada a dependències de la masia, la qual té al detràs una habitació anomenada lo quarto de l'ermità".^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. ISBN 9788415075615. Pàg. 69.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Can Gurguí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Gurguí

Llibre-Guia de la Serralada Litoral - Història i itineraris Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine. (català)

[Triquell_i_Salomé,_Adrià,_[[2012]].-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. ISBN 9788415075615. Pàg. 69.

[ipac-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Can Gurguí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 gener 2016].

[1]

[2]