Can Jaume (Osor)
Can Jaume | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | segle XVII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 339 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Osor (Selva) | |||
Localització | Pl. Catalunya, 2 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 33509 | |||
Can Jaume és una casa d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És un edifici cantoner de tres plantes i coberta de doble vessant a façana. Dona al final del carrer Catalunya i també a la plaça Catalunya, ben bé a tocar de l'església parroquial. La casa està formada per dues antigues cases que actualment són de la mateixa propietat. Una està arrebossada, la més allunyada de la plaça, i la l'altra se li ha tret l'arrebossat per mostrar la pedra, la més propera a la plaça. Aquesta última, anomenada Can Coral, és la part de la casa habitada. L'altra està en desús.[1]
La casa més allunyada de la plaça té la façana arrebossada, però en mal estat de conservació. A la planta baixa hi ha un portal adovellat, de pedra granítica i en forma d'arc de mig punt, una porta rectangular i les restes tapades d'una antiga doble finestra, cantonera i angular, amb els marcs de pedra. Existeix aquesta finestra cantonera perquè la façana d'aquesta casa no coincideix amb la següent, del carrer Catalunya número 16.[1]
Al primer pis hi ha una finestra de ciment i rajola on hi havia hagut un gran finestral gòtic, possiblement d'arc conopial i motllures, similar a l'existent a la casa veïna de Can Jan (c/ Catalunya, 1). Això es veu clarament perquè els blocs originals de la finestra, substituïts per ciment i morter, deixen entreveure els seus antics límits, fins i tot els dels blocs de suport inferior. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada de pedra.[1] Els ràfecs d'aquesta part són emergents gràcies a 10 caps de biga vells. Després ja comencen les teules del sostre.[1]
La casa més propera a l'església i la plaça està arrebossada amb la pedra vista i restaurada en els últims deu anys. Les seves obertures són bàsicament emmrarcades de pedra poc desbastada i llindes de fusta. A la part del carrer Catalunya hi ha algunes finestres emmarcades de pedra picada i destaca aquí una finestra tapada amb llinda monolítica de granit, amb forma d'arc conopial i decoració d'una creu i dos cercles amb tres i quatre aspes interiors.[1]
A la part dreta d'aquesta part, al segon pis, hi ha un gran badiu que mostra la seva decoració de rajola pintada i bigues de fusta de suport.[1] Els ràfecs d'aquesta part són similars a l'altra part, també amb 10 caps de biga, però són restaurats i relligats amb rajola.[1]
Història
[modifica]Aquesta casa doble està datada del segle xvii. Existia en el mateix lloc un habitatge més antic que, amb el temps s'ha anat reformant, sobretot durant els segles XVII i XX. Originalment és possible que fossin dues cases independents, però actualment les dues cases estan unides.[1] La dovella de la clau de la portada de mig punt del carrer Catalunya (antiga porta principal) conté gravada la data de 1684.[1]
Les llindes de la finestra cantonera d'estil renaixentista, similar en la forma i la disposició a algunes existents a cases d'Anglès (Cal Noi) i la Cellera de Ter (Can Polica), porten gravats el nom ISIDRU + BRANCHS i la data de 1670.[1]