Can Llevallol
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | S. XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Camí de Can Sauró | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30335 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 2329 | |||
Can Llevallol o Can Llavallol, és una masia de Barcelona, situada a la serra de Collserola, al camí Alt de Mas Sauró, 58, de Vallvidrera, entre el coll de Can Cuiàs i el pantà de Vallvidrera. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció
[modifica]Masia aïllada envoltada de terres de conreu i de bosc, molt modificada.[1]
Edifici asimètric allargat, amb teulades a vàries vessants. Façanes llises amb obertures. En un turó proper hi ha la creu d'en Llevallol, enderrocada durant la Guerra Civil i bastida de nou més tard.[1]
A prop de la casa es conserva l'edifici destinat a vaqueria.[1]
Història
[modifica]El nom de Llavallol, més o menys modificat, apareix en documents de l'any 1565. Seguint l'arbre genealògic, apareix inscrita l'any 1636 Eulàlia Marquesa i Llavallol, pubilla, casada amb Gaspar Castellví. Des d'aquesta data hi ha descendents fins a l'any 1849, quan sembla que s'extingeix el cognom.[1] A mitjan segle XIX, Josep Bosch i Canet, de Sarrià, va comprar la finca. Josep Boch i Ximenis, casat amb Joana MIralles, va passar temps a Suïssa per tractar-se la tuberculosi, on va veure vaques estabulades. Va voler implantar aquest nou sistema, fent construir el 1910 la Granja Llavallol, al costat de la masia, segons projecte de Josep Jujol i Brull. És un edifici rectangular, cobert amb teulada a dues aigües, amb un cos central més elevat. Les façanes estan decorades amb arcs de mig punt, de maó vist.[2]
En la mateixa finca, enfront de la masia, hi ha la font de Can Llevallol, que als anys 1950 es va embotellar per vendre, en garrafes de vidre de vuit litres, que es pujaven des de la font fins la masia en un petit telefèric, enginy reciclat d’un antic camp de futbol de Barcelona.[3] El telefèric i nombroses garrafes de vidre encara es conserven a la masia.[4]
L'actual propietari és Josep Sangrà i Bosch, de la casa Canals-Miralles, del c/ Major de Sarrià, besnet del que fou alcalde de Miralles quan l'annexió a Barcelona.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Llevallol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 155. ISBN 978-84-09-55644-1.
- ↑ Casanova i Solanes, Eugeni. Vallvidrera a través dels segles, 2018, p. 68. ISBN 978-84-09-03650-9.
- ↑ «Font de Can Llevallol». Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Enllaços externs
[modifica]
- «Can Llevallol». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.