Can Macià (la Cellera de Ter)
Can Macià | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | segle XVII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 161 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | la Cellera de Ter (Selva) | |||
Localització | Plaça de la Vila, 15 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 27100 | |||
Can Macià és una obra de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Edifici entre mitgeres de tres plantes i golfes amb coberta de doble vessant a façana situat en un dels costats de la Plaça de la Vila. Consta de dues crugies, té la planta rectangular i la façana està pintada d'un color ocre. Aquesta construcció respon a la tipologia de casa medieval transformada.[1]
La planta baixa consta d'un sòcol amb placats de pedra i de dues obertures rectangulars, la porta d'entrada i la porta del garatge.[1]
El primer pis té dues finestres. Una està emmarcada de pedra sorrenca i té els muntants i la llinda motllurats. El mal estat de l'ampit ha propiciat la seva cobertura amb rajoles. A la llinda, a més de la data de 1602, hi ha una decoració de floró triangular al centre culminada amb una creu. Aquest és un tipus de decoració comú i típic per a les finestres d'època moderna (segle XVI-XVIII). L'altra finestra, emmarcada de pedra de Girona, acompanya un balcó amb base monolítica i barana de ferro forjat. Al centre de la barana consta la data de 1882 i les inicials J. M.[1]
El segon pis conté dues finestres de nova factura (1987).[1]
El tercer pis conté un badiu de tres arquets enreixats i la cornisa amb un ràfec de coberta de dues filades mixtes.[1]
Història
[modifica]En aquest immoble s'aprecien elements de diferents èpoques o moments constructius. La situació original i l'emplaçament són medievals, una de les finestres del primer pis és del segle xvii (1602), el balcó fou obert al segle xix (1882) i la planta baixa i el segon pis són típics del segle XX (1987).[1]