Vés al contingut

Can Magre (Santa Eulàlia de Ronçana)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Magre
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xvi
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. Parets a Bigues, km 12,5, barri del Bonaire (Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental)
Map
 41° 40′ N, 2° 14′ E / 41.66°N,2.23°E / 41.66; 2.23
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC29507 Modifica el valor a Wikidata

Can Magre és una masia al terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana (al Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura

[modifica]

Masia de planta rectangular, quasi quadrada. Orientada a migdia. Antigament formava un barri tancat davant la façana, l'antic portal rodó que donava accés a l'era s'ha substituït per una tanca metàl·lica. La façana segurament es va reformar a principis de segle, té un carener de perfil sinuós i tres finestres de punt rodó de totxo, elements estilístics propis de principis de segle. La teulada està coberta a dues vessants. En el portal dovellat hi ha la inscripció TRIAS 1597. Consta de planta baixa, pis i golfes a la crugia central.[1]

Història

[modifica]

Tot i que no tenim cap dada documental referent a la construcció de la casa, podem pensar que la casa es va edificar el segle xvi, com ens ho indica la porta d'accés: TRIAS 1597. L'amo devia ser parent de Can Trias. L'any 1659 Catarina Padró es va casar amb Jaume Trias i, a partir d'aquest moment comença la pertinença a Can Padró de Palau de Plegamans, deixant la casa en mans de masovers. A principis del nostre segle hi hauria una important reforma, com ens mostren els trets estilístics.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Can Magre». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2014].