Can Mainou (Santa Pau)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xvii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Pau (Garrotxa) | |||
| Localització | El Sallent | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 10901 | |||
Can Mainou és una obra de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Can Mainou està situat ran de la carretera comarcal Gi-524 d'Olot a Banyoles per Santa Pau i Mieres. Casal de planta baixa i dos pisos. Construït amb carreus molt ben tallats en angles i finestres. La façana més destacable és la sud, on en el pis superior s'obren tres esveltes arcades. La planta baixa és destinada a quadres i corral, mentre que els dos pisos superiors estaven destinats a l'habitació. Conserva dues grans pallisses annexes a la casa.[1]
Història
[modifica]Els orígens de Can Mainou són remots, possiblement es remunten a l'època baronial. La primera notícia històrica de la vall de Sallent la trobem al diploma que Lluís el Tartamut, rei de França (any 880), va estendre en ple concili de Troies a favor del monestir de Banyoles i de l'abat. Després, la possessió és confirmada amb els delmes, primícies i oblacions dels fidels, pels papes Benet VIII (1017), Urbà (1097) i Alexandre (1175).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Can Mainou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2016].