Can Pallola
Can Pallola | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | segle xviii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Obra popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Pau (Alt Empordà) | |||
Localització | Pl. Major, 3. Pau (Alt Empordà) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 37825 | |||
Can Pallola és una casa del municipi de Pau (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Situada dins del nucli antic de la població de Pau, a la plaça Major, al costat de l'església de Sant Martí.[1]
Casal de grans dimensions format per diversos cossos adossats, que presenta un gran pati davanter tancat amb un mur de pedra sense treballar. La porta per accedir a l'interior de la finca està bastida amb carreus desbastats als brancals i llinda plana.[1]
L'edifici principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula a dos vessants i format per planta baixa i pis. La façana, orientada a l'oest, presenta les obertures emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. A la planta baixa hi ha un gran finestral i una porta oberta al centre d'un cos semicircular sobresortint, que en origen es corresponia amb el forn. Al pis destaca una de les finestres, on es pot veure gravada a la llinda la inscripció Joan Miquel me fecit 1729.[1]
Per la banda est se li adossa un cos de planta quadrada, amb coberta a un vessant i tres pisos d'alçada, utilitzat actualment com habitatge. Tant les obertures de la planta baixa com del primer pis són quadrades i es troben emmarcades amb carreus de pedra, mentre que les del segon pis són d'arc rebaixat i estan bastides amb maons. En direcció est, la crugia presenta un cos adossat de planta rectangular i coberta a un vessant, amb les finestres emmarcades amb pedra i tortugada de teula vidrada verda al ràfec.[1]
Per la part sud de l'edifici principal s'adossa un altre gran cos de planta rectangular i dos pisos d'alçada, amb la teulada a tres vessants. Presenta una gran eixida al nivell del segon pis, delimitada per una barana amb gelosia d'obra i diversos finestrals d'arc de mig punt bastits amb pedra disposada a sardinell. La resta d'obertures de l'edifici estan totes bastides amb pedra.[1]
En origen, la planta baixa estava destinada al bestiar i als cellers. En canvi, el pis estava destinat a habitatge i les golfes a graners.[1]
Tot indica que el conjunt ha estat molt restaurat modernament.[1]