Can Pasqual (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Construcció | S. XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Ctra. de Vallvidrera a Sta. Creu d'Olorda | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30353 | |||
Can Pasqual és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Casa pairal molt reformada i modificada, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis i teulat a dues vessants. Una de les façanes més llargues presenta un seguit d'arquets i vuit finestres enreixades. L'altra façana presenta l'entrada, centrada i protegida per un senzill pavelló.[1] A les parets laterals també hi ha portals d'accés.[1] En edificació independent de la pairal hi ha la masoveria, encara en activitat.[1] Tant la casa com la finca fou okupada l'any 1996 i és autogestionada des d'aquell moment.
Història
[modifica]Segons els historiadors, aquesta casa és de les més antigues, tot i que no hi ha molta documentació. Les actes testamentàries indiquen els següents estadants: 1541, Elisabet Pasqual, casada amb Joan Pasqual; 1562, Joan Pasqual, casat en segones núpcies amb Eulàlia. L'any 1562 fou batlle de Vallvidrera un tal Jaume Pasqual. Així segueix el llinatge fins al 1733.[1] Es menciona un oratori l'any 1827.[1]
El 1903 era propietari Josep Maria Mas, tinent alcalde de l'ajuntament de Barcelona. L'any 1914 figura com a propietària la família Caralt. Altres propietaris foren el marquès d'Esquilache i Antoni Guitart i Guitart.[1]
A finals de la dècada del 2010 és propietat municipal, habilitada per l'àrea de Joventut.[1] El 28 de desembre de 1996 la casa fou okupada per l'autoanomenat Col·lectiu Col Activa, que li va rebatejar el nom de Centre Social Okupat Kan Pasqual. Des d'aquell moment s'ha dut a terme un projecte d'autogestió col·lectiva inspirat amb els moviments d'autonomia camperola. El col·lectiu ha abordat l'autogestió energètica solar i l'agroecologia com un dels principis motors del projecte.
Referències
[modifica]