Can Peguera (masia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Can Peguera (Barcelonès) | |||
| ||||
Can Peguera era una masia situada al peu del vessant nord del turó de la Peira de Barcelona, actualment desapareguda.
Història
[modifica]Els Peguera eren un llinatge noble originari de Berga,[1] el darrer representant del qual fou Joan Antoni de Peguera i Baillet (1755-1837),[2][3][4] que el 1785 es va casar amb Maria Eulàlia de Fluvià i de Berart, filla dels barons d'Esponellà.[2] El 1829, un cop enviudat, es va casar en segones noces amb Miquela de Borràs i de Valls.[2]
Va morir el 1837 sense descèndencia, i el seu extens patrimoni va passar a mans del seu nebot Josep Maria de Càrcer i de Peguera[3] (1779-1844),[5] casat amb Josepa de Falguera i de Pastors. L'hereu del matrimoni fou Ramon de Càrcer i de Falguera (1809-1868),[6] casat amb Escolàstica d'Amat i Amat, filla del marquès de Castellbell i Castellmeià.[7]
El seu fill Joaquim de Càrcer i d'Amat (1835-1923)[8] morí sense descendència i fou succeït per la seva neboda Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1936),[9] que el 28 de març del 1928 va vendre per un milió i mig de pessetes les 10,47 hectàrees de terres de conreu de la masia, on es va construir el polígon de cases barates de Ramon Albó, conegudes popularment com les Cases Barates d'Horta, avui un barri del districte de Nou Barris (vegeu Can Peguera).[10]
Descripció
[modifica]L'edifici, de planta quadrada, estava estructurat en planta baixa, on vivien els treballadors; planta principal o primer pis, on s'allotjaven els propietaris quan pernoctaven a la casa, i una segona planta o golfes. La masia també disposava d'una capella segregada de l'edifici principal i que, amb el temps, es va convertir en la parròquia de Sant Francesc Xavier.[10]
Tenia grans jardins i vinyes, un gran bosc de pins en el turó, una font molt anomenada, una granja d'animals domèstics i uns horts on s'hi feien tota mena de verdures.[11]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Peguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Joan de Peguera, carrer de» (en castellà). B-Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 «Els carrers de Joan de Peguera i l'Eterna Memòria». Taller d'Història Clot Camp de l'Arpa (blog), març-abril 2017.
- ↑ «Joan Antoni de PEGUERA y BAILLET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «José María de CARCER y de PEGUERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón de Cárcer y de Falguera». geneanet. Juan Antonio Navarrete y de Cárcer.
- ↑ «Escolastica de Amat y Amat». geneanet. María Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Joaquín de CARCER y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Dolors de CARCER y de ROS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 10,0 10,1 Contel, J.M. «Can Peguera». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Can Peguera». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Díaz i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. El Tinter, 1986 (Història d'Horta, 3).
Enllaços externs
[modifica]- «MASIA DE CAN PEGUERA (Segle XVII-1949)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 28-08-2016.