Can Pere Gil
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bon estat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Llagosta (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Ctra. N-152a, km 16,500 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 35425 | |||
Can Pere Gil és una masia de la Llagosta (Vallès Oriental). Considerada l'última casa del poble, està situada al nord-oest del terme municipal, tocant a Mollet del Vallès.[1]
Història
[modifica]Segons consta a l'Arxiu Municipal de Sant Fost de Campsentelles, una peça de terra amb el nom de Can Pere Gil propietat de Josepa i Eulàlia Serra apareix al cadastre de l'any 1863.[1]
Posteriorment, l'any 1867, Can Pere Gil passarà a dependre eclesiàsticament de la parròquia de Sant Vicenç de Mollet un cop el Bisbat de Barcelona decideix tancar al culte regular l'església de Sant Cebrià.[2][3]
La masia estava situada al camí ral, que travessava en direcció sud-nord les terres de la Llagosta. I fins a la seva desaparició, a la Pineda fosca, indret on eren freqüents els assalts per part de bandolers.[4] La propietat estava formada per una malla de séquies i recs per on circulava l'aigua de la mina de Dalt i la del Besòs.[5]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Garcia-Pey, Enric. La Llagosta: Recull onomàstic. La Llagosta: Ajuntament de la Llagosta, 1996, p. 33.
- ↑ Pérez Gómez, Xavier «La Llagosta i Sant Fost, relacions històriques». Arrels de la Llagosta, 1, 1998, pàg. 12.
- ↑ Garcia-Pey, Enric «Toponomàstica de la Llagosta». Arrels de la Llagosta, 1, 1997, pàg. 20.
- ↑ Garcia-Pey, Enric «Toponomàstica de la Llagosta». Arrels de la Llagosta, 1, 1997, pàg. 26.
- ↑ Garcia-Pey, Enric «Toponomàstica de la Llagosta». Arrels de la Llagosta, 1, 1997, pàg. 31.