Vés al contingut

Can Pere Torn del Serrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Pere Torn del Serrat
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVII
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTagamanent (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPla de la Parera. Tagamanent (Vallès Oriental)
Map
 41° 44′ N, 2° 16′ E / 41.73°N,2.27°E / 41.73; 2.27
IPA
IdentificadorIPAC: 29584

Can Pere Torn del Serrat era un mas del vilatge de les Casetes del Congost a Santa Eugènia del Congost, municipi de Tagamanent (Vallès Oriental, Catalunya). La masia fou enderrocada i ara una nova construcció en conserva el nom. Situada sota les faldes nord-oest del turó de Seguer, s'hi arriba pel camí propi de la casa. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Descripció

[modifica]

Era una casa aïllada de planta baixa i pis. Dos cossos perpendiculars formen una era davant de la façana. Disposa d'una teulada a doble vessant amb aiguavés als costats i ràfec a la catalana. Compta amb una porta rectangular amb dovelles i una grossa llinda amb la inscripció: CASA + DE PER / A TORNT + CERRTI 1689. Al damunt de la porta, un arc de descàrrega. Tres grosses finestres també allindanades. Al mig, rellotge de sol (prop del segle XVIII).[2]

Història

[modifica]

L'heretatge agrari de Can Pere Torn del Serrat, era conformat per l'antiga masia del segle xvii, any 1680 i les terres situades al Pla de la Perera, entre el Bosc de La Casa Nova i el Bosc del Pla. És esmentada en una obra cabdal per conèixer la toponímia de Tagamanent.[3]

Les primeres notícies i documents notarials de l'Arxiu Família Vila-Torn de Tagamanent, ens esmenten quan era un Alou del Senyor Comte de Centelles, aquest en feia establiments a rabassa morta a diferents pagesos de les parròquies de Santa Maria de Tagamanent, de la de Vallcàrquera i de Sant Pere de Valldaneu (establiments del Mas Iglésies any 1599, del Mas Puig any 1666), en el paratge i casa anomenats Pla de la Perera.[4]

El Mas prengué el nom del jove Pere Torn "pagès de la parra" que el 28 de gener de l'any 1680 li fou establit a rabassa morta aquest paratge per part de l'esmentat Senyor Comte de Centelles, en Francesc de Blanes-Carròs-Desbac-Descatllar. Varen ser vuit generacions de la nissaga Torn, tenint-ne cura de la terra, de la Família, de l'economia i de les tradicions, a una època força convulsa de la societat de la Vall del Congost i per extensió de tot el Principat de Catalunya (segles XVII-XVIII i XIX); fins que l'any 1888 una part de la Família Torn-Vila baixà a viure-hi a l'Hostal de La Casa Nova de can Pere Torn.[5]

Can Pere Torn del Serrat de la Família Vila-Torn, fou permutat a finals de la dècada del 1950, pel Bosc de la Casa Nova del mas el Folló de Na Maria Escursell Casanovas.[4]

Hereus i cònjuges del Mas Can Pere Torn del Serrat

[modifica]
  • Pere Torn (s.XVII)[3]
  • Antoni Torn (s.XVII-XVIII)
  • Francesc Torn (s.XVIII) - Teresa
  • Isidre Torn (s.XVIII) "Ysidro Torn del Serrat"[3] - Esperança Fontderola
  • Jaume Torn Fontderola (s.XVIII) - Maria Arnau
  • Antoni Torn Arnau (s.XVIII) - Margarida Vila, era Donzella (Pubilla) de Cal Petit (Tagamanent)
  • Isidre-Arnau Vila Torn (s.XIX) - Cristina Torn del Serrat (de Parets del V.)
  • Bonaventura Vila Torn (s.XIX) - Margarida Prat Gatius
  • Josep-Arnau Vila Prat (s.XIX-XX) - Casilda Roger Millars
  • Jacint Vila Roger (s.XX) - Dolors Sans Masó
  • Josep Vila Sans (1918-2002) - Rosa Guillot Ruiz (1923-2013)

[4]

Referències

[modifica]
  1. Llistat Patrimoni de Tagamanent. Ajuntament de Tagamanent. [Enllaç no actiu]
  2. «Can Pere Torn del Serrat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Garcia-Pey, Enric. Tagamanent, Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, 1998, p. 52-53. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Arxiu Família Vila-Torn de Tagamanent: Fons documental notarial, eclesiàstic i de feines del camp. Arxiu Nacional de Catalunya, 1599-2012
  5. Fons documental i fotogràfic "Arxiu Josep Vila i Sans", 1919-2012.