Vés al contingut

Can Preses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Preses
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Vall de Bianya (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlocalou
Map
 42° 13′ N, 2° 29′ E / 42.21°N,2.49°E / 42.21; 2.49
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC10959 Modifica el valor a Wikidata

Can Preses o les Preses és un antic mas prop del veïnat de Llocalou, al costat de la pista que mena a Sant Martí de Capsec al terme de la Vall de Bianya (la Garrotxa). Arquitectònicament és d'estructura molt senzilla; és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, per guardar-hi el bestiar, pis per a habitatge i golfes. Va ser bastit amb pedra poc escairada i pedra volcànica; les obertures es troben repartides pels murs sense tenir en compte cap ordenació.[1] El mas està envoltat de pallisses i cabanes.[1]

Història

[modifica]

L'any 1000 l'alou Preses va passar a ser del priorat de Santa Maria de Besalú; les terres de l'esmentat alou s'estenien des del mas Serrat al mas Socarrats i des d'aquest i El Parer a la ribera de Bianya.[1]

El prior Fra Guerau establí l'any 1255 per Arnau de Presas dues peces de terra pròximes al seu mas. El maig de 1265, Fra Guillem, prior de Santa Maria, concedí a Pere de Roca, militar de Bellvespre, el dret de prendre l'aigua que necessités del molí de Bellvespre per regar llur mas Presas.[1]

El mas va passar, per venda, als hereus del mas Roig i més tard a Guillem Collferrer d'Olot (1543). Aquest el va vendre cinc anys més tard a Pere Calm, de la parròquia de Sant Joan les Fonts, el primer dia de gener de 1548, restant des d'aleshores en poder de la família Calm.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mas les Preses». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].