Can Puget
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manlleu (Osona) | |||
| Localització | Pl. Dalt de la Vila, 3 i Alta Cortada, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 22993 | |||
Can Puget és un edifici de Manlleu (Osona) catalogat com a bé cultural d'interès local. Actualment és entre cultural gestionat per l'Ajuntament.[1]
Descripció
[modifica]Casa senyorial de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa hi ha tres portals, el del mig amb la dovella central decorada. Els balcons es distribueixen al segon i tercer pis, sent el de sobre la porta central més llarg que la resta. Sostenen els balcons unes mènsules. Les finestres corresponents a les golfes són de petites dimensions i la cornisa superior és acanalada. Al damunt hi ha un frontis, també decorat amb motius vegetals.[1]
A la part posterior hi ha un jardí que fa xamfrà amb el carrer d'Alta Cortada.[1]
Història
[modifica]El 6 d'agost de 1872, l'industrial tèxtil Rafael Puget i Terradas, natural d'Osseja (Alta Cerdanya), va presentar una sol·licitud a l'Ajuntament per a edificar una casa a la plaça Major (actualment Dalt Vila), en uns terrenys que pretenia comprar. Les obres es van iniciar el març del 1876 amb l'enderrocament d'un edifici que ocupava part de la finca, i es van enllestir el 1888n segons consta a dues teules de la teulada.[2]
La família Puget apareix a la novel·la Un senyor de Barcelona, on a través del net del Sr. Puget (que va establir una fàbrica de filats i teixits a Manlleu moguda per l'energia hidràulica del riu Ter), Josep Pla narra el tipus de vida de la societat industrial de mitjans del segle xix.[1]
L'any 1936, en els primers dies de la Guerra Civil Espanyola l'edifici va ser saquejat, decomissat i convertit en el Casal Stalin, seu de la secció manlleuenca de la Joventut Socialista Unificada.[3] Després del conflicte, els Puget van recuperar-ne la propietat i el 29 d'abril de 1954, Rafael Puget Pérez-Cabrero, darrer membre de la nissaga, la va vendre a Josep Serra i Valls; la vídua d'aquest, l'11 de desembre de 1981, va signar la venda a l'Ajuntament de Manlleu.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Can Puget». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 Patrimoni: memòria o malson? = patrimonio: ¿memoria o pesadilla? : memòria 1990-1992. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995, p. 160-161. ISBN 8477944059.
- ↑ Estatut intern de la J. S. U.: Secció de Manlleu. Manlleu: Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Secretariat d'organització del Comitè Local, 1937, p. 15.
