Can Ramonet (Amer)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 184 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amer (Selva) | |||
| Localització | C. Ludovico Pio, 3 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 26567 | |||
_-_Fa%C3%A7ana.jpg)
Can Ramonet és una casa d'Amer (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Immoble de quatre plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Està ubicat al costat esquerre del carrer Ludovico Pio.[1]
La façana principal, que dona al carrer Ludovico Pio, està estructurada intèrnament en tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el portal d'accés rectangular equipat amb llinda monolítica de dimensions importants i muntants de pedra ben treballats i escairats. En la llinda es pot llegir la data de "1 5 9 7".[1]
En el primer pis trobem tres obertures de similar tipologia, és a dir tres finestres rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sobre l'ampìt un petit ornament de ferro forjat de tall vegetal. Sota la finestra trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.[1]
En el segon pis s'observen tres obertures, dues de les quals són bastant irrellevants, ja que no han rebut cap tractament destacat. Trenca aquest ritme uniforme i monòton, la tercera finestra, ubicada a l'extrem esquerre i equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sota l'ampit tornem a trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.[1]
Pel que fa al tercer pis, el qual exerciria de ben segur les tasques de golfes, trobem cinc obertures: dues d'arc de mig punt rebaixat al centre, intercalades per tres petites finestres quadrangulars. Totes cinc bastant irrellevants.[1]
Remarcar, a mode d'apunt, que el material preponderant en les llindes, muntants i ampits de les diferents obertures, és la pedra, concretament la pedra sorrenca. Una tipologia de pedra molt més efímera i volàtil en comparació a la pedra nomolítica o pedra calcària de Girona, d'aparença i naturalesa més robusta.[1]
Referències
[modifica]