Can Rius (Caldes de Montbui)
|
Per a altres significats, vegeu «Jardins de Can Rius». |
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||||
| Construcció | segle xvii | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme, modernisme | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Caldes de Montbui (Vallès Oriental) | ||||||||
| Localització | C. Santa Susanna, 2 | ||||||||
| |||||||||
| BCIL | |||||||||
| Identificador | IPAC: 28432 | ||||||||
| |||||||||
Can Rius és una casa amb elements eclèctics i modernistes a Caldes de Montbui (al Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura
[modifica]L'edifici presenta la tipologia típica d'aquests conjunts termals, amb una galeria de banys, unes zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada, unes zones nobles de grans dimensions (sales de reunions, salons i menjador) i un ampli jardí per passejar. A Can Rius hi ha una clara distinció dels diferents volums segons el seu ús i la seva utilització. Cada element té la imatge que li pertoca pel seu ús determinat.[1]
L'estructura és fonamentalment de parets de càrrega i forjats unidireccionals. Cal destacar l'estructura feta de petits pilars de ferro utilitzats per alleugerir i donar més transparència a la galeria. En el conjunt hi ha diferents tipus de cobertes (coberta plana no transitable i inclinada de teula aràbiga).[1]
Les façanes importants són les que donen a la riera. Totes elles presenten un ordre en la seva composició, totalment modulades i pautades amb una sèrie d'eixos o franges d'alineació dels diferents forats. Cal destacar la façana de la galeria, aquesta simètrica, amb un component vertical marcat per una sèrie de pilastres i pels pilars metàl·lics. Presenta un clar canvi de materials segons l'alçada. La part baixa de serveis fa de basament a la part noble, molt més delicada, lleugera i transparent. Conserva a la façana estucada un gran nombre de relleus d'un gran treball escultòric. A la façana de l'edifici més alt d'habitacions hi ha un ordre en la disposició dels forats, tant en sentit vertical com horitzontal donant una imatge d'homogeneïtat. Es disposen tots en diferents eixos i perfectament alineats.[1]
De Can Rius s'ha de destacar també el pont, el jardí i la part de muralla de l'antiga vila que envolta l'antic balneari per la banda de ponent.[1] Dit això doncs podem dir que Can Rius és un dels majors balnearis de Caldes de Montbui, que va arribar a tenir una galeria de banys de 40 piles i més de 100 habitacions, salons, restaurants, teatre etc. disposat al llarg de la Riera.[1]
Història
[modifica]Se situava a la Plaça de l'Oli (1555) un conjunt de cases propietat de Joan Destorrent, que foren derruïdes. Aquest les havia venut l'any 1555 a Joan Bou, mercader de Barcelona. Estaven davant de la Plaça de l'Oli, dels Banys comuns i de la Merceria. Donaven en part al Carrer del Pont i el Pla de Marc Savall. Enganxat hi havia un hort que arribava a la riera. Estava just al costat de la Capella de Santa Susanna, que es comunicava per una tribuna. Aquestes cases i l'hort eren el que posteriorment serà anomenat "Can Rius", "Casa ab instantias de banys" (1618), "Casa de banys Rius" (1867), "Gran establecimiento de baños llamado Rius" (1873), "Casa de banys coneguda per Casa Rius, propietat de l'il·lustrat català de cor D. Marià de Sans", "Balneari Rius" (1922).[1]
L'any 1853 es realitzà l'engrandiment d'una manera considerable del complex de Can Rius a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. Un pont construït el 1878 uneix Can Rius amb el parc de l'altre canó de la riera. La realització de la plantació dels arbres del parc es va començar a fer l'any 1878.[1]
La família Rius posseïa la Casa Carerac i la Torre d'en Negrell, adquirida aproximadament l'any 1702. Tancat el balneari, Can Rius passà a ser de propietat de la Casa de Ntra. Sra. de Montserrat, residència de l'orde dels cooperadors parroquials de Crist Rei l'any 1960. La idea era fer de Can Rius un seminari, però això no prosperà. L'edifici va ser ocupat per un orde de monges, les quals hi viuen actualment.[1]
Actualment es poden prendre banys, però principalment és una residència per a fer oració i recessos espirituals portada per un orde de monges.[1]
Referències
[modifica]