Can Senillosa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià (Barcelonès) | |||
| Localització | Fontcoberta, 9-13 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30367 | |||
| Id. Barcelona | 2267 | |||
-08019.2267.jpg)
Can Senillosa és una antiga masia de Sarrià (Barcelona), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Segons testimonis actuals, estava envoltada de camps de conreu de regadiu (amb una mina d'aigua pròpia) que venia els fruits de la terra,[2] i actualment, una part dels jardins són oberts al públic.[3]
Descripció
[modifica]Masia de planta quadrada amb una galeria sortint en un dels laterals que dona al carrer i a l'altura de la primera planta. El portal i dues finestres de la part baixa són amb arcs de mig punt, a la resta dels pisos i altres façanes de la part lateral hi ha balcons. Les teulades són de quatre vessants. A la façana principal hi ha un rellotge de sol.[2]
A mà esquerra hi havia una capella, documentada el 1760 i actualment desapareguda.[4][2]
Història
[modifica]A principis del segle xviii, el comerciant de Barcelona Josep de Senillosa era propietari d'unes terres en aquest indret.[5] El 1738, la seva vídua Gertrudis i la seva filla Maria Antònia de Senillosa i Miró[6] van adquirir al tintorer de seda Benet Piera una peça de terra contigua a la seva per 240 lliures.[7][5]
Maria Antònia va morir el 1765 i els seus béns passaren al seu fill Josep Fidel Pujol i de Senillosa,[8] ciutadà honrat de Barcelona i tresorer de les rendes reials de salines a Catalunya.[9] El seu net Manuel Pujol de Senillosa i Hernández (1810-1850)[10] es va casar amb Maria Dolors de Vedruna i Minguella, i l'hereu del matrimoni fou Manuel Pujol de Senillosa i de Vedruna (1834-1872).[11] La seva germana Josepa[12] es va casar amb Manuel de Ferrer i de Manresa, marquès de Puerto Nuevo[13] (vegeu Palau Alòs).
El 1920, la propietària Elena Girona i Vilanova (vegeu torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia) va demanar permís per a fer-hi reformes.[14]
Posteriorment, la finca va passar a mans dels laboratoris farmacèutics Instituto Químico Farmacológico Español SA,[15][16][17] que hi fabricava medicaments sota llicència de la suïssa Sandoz,[18] i el 1974 es va fusionar amb la seva filial espanyola.[19] Arran de la fusió de Sandoz i Ciba-Geigy per a crear la nova empresa Novartis el 1996,[20] els laboratoris es traslladaren, i el 1997, la major part de l'illa compresa entre els carrers de Santa Amèlia, Fontcuberta, Cardenal Vives i Tutó i Osi (Illa Sandoz) fou objecte d'un estudi de detall per a construir-hi uns blocs d'habitatges de luxe. Aquest pla fou impugnat pels veïns davant el TSJC, que el va anul·lar el 2004. El recurs de cassació interposat per l'Ajuntament de Barcelona fou dessestimat el 2010 pel Tribunal Suprem, que acusà el consistori de practicar un «urbanisme a la carta».[21][22] Mestrestant, el 2007, s'havia aprovat una modificació del PGM per tal de legalitzar l'excés de l'edificabilitat, que va tornar a ser recorreguda i anul·lada el 2014 pel TSJC, amb una sentència confirmada el 2016 pel Suprem.[23][24]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Senillosa». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Can Senillosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Can Senillosa». www.barcelona.cat. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Les grans finques del costat oest de Sarrià a 1900». Història de Sarrià.
- ↑ 5,0 5,1 Veclus SL, 2009, p. 30.
- ↑ «Maria Antonia SENILLLOSA y MIRO». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Joan Francesc Casals, 20-9-1738.
- ↑ «Josep Fidel PUJOL y de SENILLLOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Veclus SL, 2009, p. 31.
- ↑ «MANUEL PUJOL DE SENILLOSA HERNANDEZ PONS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Obres de Maria Dolors de Vedruna a l'IFMuC».
- ↑ «Josepa PUJOL DE SENILLOSA y de VEDRUNA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Manuel de FERRER y de MANRESA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Can Senillosa. Elena Girona. "Permiso á Doña Elena Girona Vdª de Folch para restauracion de obras en su finca Cal Senillosa"». Obres particulars 1920/0108. AMDSG, 25-08-1920.
- ↑ «Terrenys vials afectats per l'apertura del c. Fontcuberta, sol·licitat per "Instituto Quimico Farmaceutico español, s.a."». Q118 Gestió urbanística 8322. AMCB, 09-12-1957.
- ↑ «Planol de replenteig d'alineacions i rasants que afecten la finca propietat del "Instituto Quimico Farmacologico Español, s.a." situat al c. Fontcuberta». Q118 Gestió urbanística 7883. AMCB, 08-09-1958.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 20-10-1965, p. 597.
- ↑ «Optalidon». Pharmakoteka: base de dades de medicaments antics. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.
- ↑ La Vanguardia, 19-01-1974, p. 23.
- ↑ «Historia de la compañia» (en castellà). Novartis.
- ↑ Ansola, Emma «Un altre revés judicial, ara del Suprem, a un edifici de Sarrià». El Punt Avui, 12-11-2010.
- ↑ «El Suprem torna a considerar nul el pla urbanístic de l'illa Sandoz de Sarrià a Barcelona». llibertat.cat, 12-11-2010.
- ↑ «El Tribunal Suprem dóna la raó als veïns de l'illa Sandoz, que exigeixen responsabilitats». betevé, 23-05-2016.
- ↑ «El Ayuntamiento no cree que deba derribar los sobreáticos de la Illa Sandoz» (en castellà). La Vanguardia, 20-05-2016.
Bibliografia
[modifica]- Veclus SL. Estudi històric i arquitectònic de la finca del número 44-52 del carrer Bonaplata (Fontcoberta, 16-24) de Barcelona, 2009.
Enllaços externs
[modifica]
- «Can Senillosa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Habitatges als antics Laboratoris Sandoz». Ribas & Ribas Arquitectes, 1999.