Can Tarradellas (Cervelló)
Can Tarradellas | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | S. XIX-XX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular arquitectura modernista | |||
Altitud | 121 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cervelló (Baix Llobregat) | |||
Localització | C. Major, 104 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 15 novembre 1989 | |||
Id. IPAC | 35728 | |||
Cal Tona és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici del s. XIX i ampliat, amb una façana nova, al s. XX. Consta de mitgeres de planta baixa, dos pisos, golfes i celler. A l'interior es conserven diverses estances de l'època, així com el jardí amb el pou. A la façana hi ha una obertura per nivell (balcó i finestres), totes són allandades i estan emmarcades per una motllura llisa. Els costats tenen una motllura en forma de carreus. El coronament és mixtilini amb una bola de pedra a cada costat i dues volutes al centre.[1] Tot i haver la barana del balcó d'estil modernista, la façana és dins el noucentisme. Com una característica, a les obertures hi ha unes rajoles de l'arquitecte Rafael Masó anomenades del mugró o mamelló -amb una espiral de color verd i fons de color palla-[2] Hi ha una placa que diu: "Aquí va néixer, el dia 19 de gener de 1899, en Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya".[1]
Història
[modifica]En aquesta casa, anomenada Cal Tona, va néixer Josep Tarradellas l'any 1899 en el si d'una família d'antics picapedrers i aleshores vidriers i camperols. Aquí vivia juntament amb els seus pares i l'avi fins als 15 anys que marxà amb la seva família a Barcelona.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Can Tarradellas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «RUTA RAFAEL MASÓ Modernisme i Noucentisme». Ajuntament de Girona i Fundació Rafael Masó, 2009.