Can Xercavins
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Rubí (Catalunya) | ||||||
| Localització | A 1 km de Rubí prop del castell. Rubí (Vallès Occidental) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 27652 | ||||||
| |||||||
Can Xercavins és una obra del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Masia molt reformada amb planta baixa, primer pis i golfes que s'obren a l'exterior en la façana principal mitjançant tres arcades de tres arcs cadascuna, fetes amb totxo vist.[1] Al pis central, on anteriorment havia balconades, hi ha finestres sense cap mena de decoració.[1] La porta d'entrada és de portal d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües i la façana està arrebossada en blanc.[1] Prop de la masia, al costat d'una de les façanes laterals, hi ha una construcció que antigament denominaven "la frança".[1]
Història
[modifica]El nom de Xercavins surt en un plet entre el veguer Seniofred de Rubí i l'abat de Sant Cugat per l'ús de les aigües de la riera i les fonts.[2]
El primer membre de la família de qui es té notícies és Guillem de Xercavins, el qual va signar l'any 1152 un testament sacramental.[1] Les terres i béns que posseïen eren propis, alodials i molt extensos. Era una família lliure amb autoritat no superior a la de comte-sobirà.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Xercavins». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 abril 2015].
- ↑ Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera. Textos jurídics catalans 2, doc. 130 (996)