Canal de Pinyana
| ||||
| Tipus | canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Pinyana | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llitera (província d'Osca), Ivars de Noguera i Os de Balaguer (Noguera) | |||
| Localització | pantà de Santa Anna | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Segrià (Catalunya) | |||
| Localització | Alcarràs | |||
| Desembocadura | Montagut | |||
| ||||
El Canal de Pinyana o Canal de Lleida[1] és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera. La seua àrea regable (13.891 ha) comprèn els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre.
És el canal de regadiu més antic de Catalunya[2] i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca. El repartidor d'aquesta aigua, ubicat al municipi de Castellonroi, s'anomena casa de Lleida o casa de l'Aigua.[1]
Història
[modifica]El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l'any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d'afavorir al repoblament de les terres a l'entorn d'Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d'una séquia, que posteriorment s'estengué fins a Lleida. Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n'assumí el control l'any 1229 fins a l'any 1758, moment en què es creà la junta de Sequiatge (1794-1951). Va servir per omplir el Dipòsit del Pla de l'Aigua fins que aquest va quedar fora de servei.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Pinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ «Turisme de Lleida - El Museu de l'Aigua». Arxivat de l'original el 2009-12-23. [Consulta: 25 febrer 2009].
- ↑ «Dipòsit del Pla de l'Aigua». Ajuntament de Lleida. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 2 abril 2020].