Canaris (pel·lícula)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Alfred Weidenmann |
Protagonistes | |
Guió | Erich Ebermayer i Herbert Reinecker |
Música | Siegfried Franz |
Fotografia | Franz Weihmayr |
Muntatge | Ilse Voigt |
Dades i xifres | |
País d'origen | Alemanya |
Estrena | 30 desembre 1954 |
Durada | 112 min |
Idioma original | alemany |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema biogràfic i cinema bèl·lic |
Tema | Segona Guerra Mundial i Tercer Reich |
Lloc de la narració | Londres, Viena i Berlín |
Premis i nominacions | |
Nominacions | German Film Award/Best Male Supporting Role (en) (1955) premi del Cinema Alemany a la millor direcció (1955) Premi del Cinema Alemany al millor actor (1955) German Film Award/Best Supporting Female Role (en) (1955) premi del Cinema Alemany al millor guió (1955) premi del Cinema Alemany a la millor pel·lícula (1955)
|
Premis | |
Canaris és una pel·lícula dramàtica d'Alemanya Occidental dirigida el 1954 per Alfred Weidenmann i protagonitzada per O. E. Hasse, Barbara Rütting i Adrian Hoven. Retrata fets reals durant la Segona Guerra Mundial quan el cap de l'Abwehr Wilhelm Canaris va ser arrestat i executat per la seva participació en el Complot del 20 de juliol per enderrocar Adolf Hitler. La pel·lícula va tenir un èxit important a la taquilla alemanya, possiblement perquè va permetre al públic identificar-se amb una heroica figura alemanya desvinculada del nazisme.[1] Va ser estrenada al Regne Unit com a Canaris Master Spy, i als Estats Units com a Deadly Decision. Va ser rodada als Estudis Tempelhof de Berlín.
Repartiment
[modifica]- O. E. Hasse - Wilhelm Canaris
- Barbara Rütting - Irene von Harbeck
- Adrian Hoven - Capità Althoff
- Martin Held - Obergruppenfuehrer Heydrich
- Wolfgang Preiss - Coronel Holl
- Peter Mosbacher - Fernandez
- Charles Regnier - Baró Trenti
- Franz Essel - Beckmann
- Alice Treff - Fräulein Winter
- Herbert Wilk - Hauptmann Degenhard
- Klaus Miedel - André, Franz. Offizier
- Arthur Schröder - Herr von Harbeck
- Ilse Fürstenberg - Anna Lüdtke
- Arno Paulsen - Taxifahrer
- Nora Hagist - Luftwaffenhelferin
Música
[modifica]La banda sonora fou extreta de l'òpera Lohengrin, composta per Richard Wagner.
Estrena
[modifica]Canaris es va estrenar a Hannover el 30 de desembre de 1954. El distribuïdor va restar importància a qualsevol importància política a la pel·lícula i la va comercialitzar com la història d'un bon cristià alemany "la tragèdia humana reflecteix l'experiència de milions d'alemanys".[2]
Recepció
[modifica]En general la pel·lícula va ser ben rebuda per la crítica, la premsa i el públic. La Deutsche Film- und Medienbewertung (FBW) la va reconèixer com a "especialment valuosa", i va ser guardonada amb un premi Bambi per ser la pel·lícula amb més èxit econòmic del 1955.[3]
El retrat a la pel·lícula d'un "heroi tràgic" del període nazi s'ha descrit com a part de l'inici d'una onada de pel·lícules "interrogant el passat nacionalsocialista" als cinemes de l'Alemanya Occidental.[4] També va rebre el Deutscher Filmpreis.
Referències
[modifica]- ↑ Hake, Sabine. German National Cinema. illustrated. Routledge, 2008, p. 104. ISBN 0415420970 [Consulta: 17 abril 2016].
- ↑ Hake, Sabine. Screen Nazis: Cinema, History, and Democracy. Madison, WI: University of Wisconsin Press, 2012, p. 75–76. ISBN 0299287130.
- ↑ Wolfgram, Mark A. "Getting History Right": East and West German Collective Memories of the Holocaust and War. Lewisburg: Bucknell University Press, 2011, p. 136–137. ISBN 161148006X.
- ↑ Cooke, Paul. Screening War: Perspectives on German Suffering. Rochester, NY: Camden House, 2010, p. 57–60. ISBN 1571134379 [Consulta: 17 abril 2016].