Vés al contingut

Canaris (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCanaris
Fitxa
DireccióAlfred Weidenmann Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióErich Ebermayer i Herbert Reinecker Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSiegfried Franz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFranz Weihmayr Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIlse Voigt Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema biogràfic i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i Tercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres, Viena i Berlín Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0046819 FilmAffinity: 283199 Allocine: 125788 Letterboxd: canaris Allmovie: v147726 TCM: 70162 TMDB.org: 167393 Modifica el valor a Wikidata

Canaris és una pel·lícula dramàtica d'Alemanya Occidental dirigida el 1954 per Alfred Weidenmann i protagonitzada per O. E. Hasse, Barbara Rütting i Adrian Hoven. Retrata fets reals durant la Segona Guerra Mundial quan el cap de l'Abwehr Wilhelm Canaris va ser arrestat i executat per la seva participació en el Complot del 20 de juliol per enderrocar Adolf Hitler. La pel·lícula va tenir un èxit important a la taquilla alemanya, possiblement perquè va permetre al públic identificar-se amb una heroica figura alemanya desvinculada del nazisme.[1] Va ser estrenada al Regne Unit com a Canaris Master Spy, i als Estats Units com a Deadly Decision. Va ser rodada als Estudis Tempelhof de Berlín.

Repartiment

[modifica]

Música

[modifica]

La banda sonora fou extreta de l'òpera Lohengrin, composta per Richard Wagner.

Estrena

[modifica]

Canaris es va estrenar a Hannover el 30 de desembre de 1954. El distribuïdor va restar importància a qualsevol importància política a la pel·lícula i la va comercialitzar com la història d'un bon cristià alemany "la tragèdia humana reflecteix l'experiència de milions d'alemanys".[2]

Recepció

[modifica]

En general la pel·lícula va ser ben rebuda per la crítica, la premsa i el públic. La Deutsche Film- und Medienbewertung (FBW) la va reconèixer com a "especialment valuosa", i va ser guardonada amb un premi Bambi per ser la pel·lícula amb més èxit econòmic del 1955.[3]

El retrat a la pel·lícula d'un "heroi tràgic" del període nazi s'ha descrit com a part de l'inici d'una onada de pel·lícules "interrogant el passat nacionalsocialista" als cinemes de l'Alemanya Occidental.[4] També va rebre el Deutscher Filmpreis.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]