Cancioneiro da Ajuda
Tipus | cançoner medieval |
---|---|
Creació | segle XIII segle XIV |
Material | pergamí |
Mida | 46 () × 36 () cm |
Llengua | portuguès |
Col·lecció | Biblioteca Ajuda (Lisboa) |
Història | |
Data | Historial d'exposicions |
2016 | Europeana 280 |
El Cancioneiro da Ajuda és un cançoner medieval copiat entre 1290 i 1330, un dels tres caçoners conservats de la literatura galaicoportuguesa. És un pergamí manuscrit in folio, escrit per una sola persona amb lletra gòtica i nombroses miniatures. Pren el seu nom de la ciutat portuguesa d'Ajuda, propera a Lisboa. Es conserva an la Biblioteca del Palau Reial d'Ajuda. Restà incomplet: apareixen els texts poètics, però no s'acabaren les miniatures ni es copià la música, que té un espai reservat sota els versos de la primera estrofa de cada cantiga.[1]
Conté únicament cantigues d'amor, un tipus de composició lírica d'indubtables orígens provençals. Recull un total de 310 cantigues, de les quals 56 són comunes a les del Cancioneiro da Vaticana i 189 a les del Cancioneiro Colocci-Brancuti, ambdós posteriors al d'Ajuda. És el més antic dels tres principales cançoners galaicoportuguesos conservats i el més fiable de tots per estar elaborat en l'època trobadoresca a la cort d'Alfons X de Castella.[1]
Les primeres edicions completes daten de 1824 i 1849, encara que l'edició clássica és la realitzada per Carolina Michaëlis de Vasconcelos el 1904.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dinis (King of Portugal); Manuel Pedro Ferreira Cantus coronatus: 7 cantigas d'El-Rei Dom Dinis: by King Dinis of Portugal. Edition Reichenberger, 2005, p. 38–. ISBN 978-3-937734-09-5.
- ↑ Ricardo Carballo Calero. Historia da literatura galega contemporanea 1808-1936. Editorial Galaxia, 1981, p. 161–. ISBN 978-84-7154-391-2.