Vés al contingut

Candelieri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Làmina a Manual de la Ornamentación de Meyer (1929)

Candelieri o a candelieri, és una veu italiana amb la qual es descriu un tipus d'ornamentació que va sorgir a Itàlia pràcticament en el renaixement per reminiscències de l'art antic, i que encara que es pot apreciar a la pintura i la ceràmica és en l'aplicació de relleus escultòrics en l'arquitectura, on aquesta ornamentació, amb diferents combinacions es prodiga més.[1]

És la típica decoració vegetal on es mostren fulles d'acant, cintes, roleus de girangonses, que s'aplica principalment en un subtil relleu dintre de les pilastres o columnes i és utilitzat també dintre de les capelles d'esglésies i catedrals com es pot apreciar al retaule major de la Col·legiata de Santa Maria de Gandia (1502-1508) en els fronts dels pilars. Una mica abans el 1495 Pedro Berruguete a les seves pintures al fresc de la capella de Sant Pere a la catedral de Toledo ja va començar a desenvolupar aquesta decoració. Juan de Flandes l'aplica a la decoració del retaule major de la Catedral Nova de Salamanca i en la taula de Crist a Emaús del retaule major de la Catedral de Palència.[2] Un altre exemple d'aquesta rica decoració es dona en la façana de la Universitat de Salamanca.[3]

Aquesta decoració a la península Ibèrica es va anar allargant durant els estils plateresc i barroc, nomenada també «zarcillo de acanto», encara que l'acant natural no treu circells, les flors i calzes que es troben sovint en aquesta ornamentació són gairebé sempre semblants al perfil d'una fulla d'acant però amb un disseny molt lliure per part de l'autor; acostuma a estar realitzada en plafons rectangulars i amb un centre conformat per una copa o canelobre i als costats la decoració és simètrica.[4]

Referències

[modifica]
  1. Joaquín Lorda. «La Decoración a Candelieri». [Consulta: 15 desembre 2014].
  2. Ávila, 1993, p. 83-85.
  3. «La Fachada de la Universidad de Salamanca» (en castellà), 2008. [Consulta: 15 desembre 2014].
  4. Meyer, 1929, p. 46-49.

Bibliografia

[modifica]