Vés al contingut

Canela

Plantilla:Infotaula geografia políticaCanela
Imatge
Tipusmunicipi del Brasil Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 29° 21′ 57″ S, 50° 48′ 57″ O / 29.3658°S,50.8158°O / -29.3658; -50.8158
EstatBrasil
Unitat FederativaRio Grande do Sul Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població48.946 (2022) Modifica el valor a Wikidata (192,26 hab./km²)
Geografia
Superfície254,579 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud837 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació28 desembre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic54 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil4304408 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcanela.rs.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Canela és un municipi localitzat a la Serra Gaúcha, a l'estat de Rio Grande do Sul.[1] Separat de Gramado per la Vall del Quilombo, conforma juntament amb la seva ciutat veïna el pol turístic més important de l'estat i un dels més concorreguts del país. El seu nom es deu a la presència de la caneleira, el canyeller (Cinnamomum verum), arbre típic de la regió.[2]

El primer nucli urbà de la ciutat es formà l'any 1903, quan s'hi va establir el coronel João Ferreira Corrêa da Silva, que avui dona nom a la plaça principal.[3][4] El 28 de desembre de 1944, la Llei estatal núm. 717 va crear el municipi, que es va instal·lar quatre dies després, l'1 de gener de 1945.[5] Es troba a 29º21'56" de latitud sud i 50º48'56 " de longitud oest, a una altitud de 837 metres. La seva població estimada el 2024 és de 50.600 habitants segons l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística.[1]

Història

[modifica]

Assentament

[modifica]

La Serra Gaúcha va ser habitada, antigament, pels indis caingangs. En els segles xviii i xix, van ser desplaçats violentament per l'acció dels assassins d'indígenes, els anomenats "bugreiros". Aquests van ser contractats pel govern imperial brasiler per obtenir espai per a la instal·lació d'immigrants europeus a la regió, amb l'objectiu d'un "blanqueig" de la població brasilera, que, a l'època, era predominantment negra o mestissa.[6] Paral·lelament, la regió va ser explorada per descendents de les Açores, els anomenats "tropeiros", que utilitzaven la regió pel descans del bestiar en la seva ruta cap al sud-est brasiler.[7]

Emancipació

[modifica]
Canela el 1966, durant la construcció de la Catedral.

Un dels destins turístics més importants de Rio Grande do Sul, la ciutat de Canela va tenir el seu primer nucli urbà l'any 1903, quan el coronel João Ferreira Corrêa da Silva es va instal·lar a la localitat. Va ser sota la seva organització que es va construir la carretera a Taquara, territori al què pertanyia Canela, i s'hi van establir els serveis principals. La plaça principal de Canela du el nom d'aquest pioner.[8] El clima saludable i les belleses naturals van donar suport al desenvolupament de la ciutat com a centre d'estiueig des dels anys 1930 i especialment a partir de 1940.[9]

També va ser en aquesta època que va sorgir el moviment emancipacionista liderat per Pedro Sander, Nagibe da Rosa, Danton Corrêa da Silva, Attilio Zugno i Pedro Oscar Selbach. El 28 de desembre de 1944, la Llei estatal núm. 717 va establir la creació del municipi, que es va instal·lar quatre dies després, l'1 de gener de 1945. El ferrocarril i les centrals hidroelèctriques de Canastra i Bugres van col·laborar a consolidar la importància de Canela.[5]

Turisme

[modifica]

La ciutat és famosa com a base per a practicar activitats ecoturístiques. Entre els seus reclams turístics destaquen el Parc Estatal del Caracol, amb la famosa cascada del mateix nom, de 131 metres de caiguda, i el Parc de la Ferradura.[5]

La ciutat acull una de les més importants catedrals de la regió, la patrona de la qual és la Mare de Déu de Lorda, coneguda localment com a Catedral de pedra, perquè va ser construïda en basalt en estil gòtic anglès.[10] Un altre monument destacable és el Castelinho, una casa de principis del segle xx  construïda en estil típic europeu. En les seves instal·lacions funciona un museu i una confiteria on se serveix apfelstrudel acompanyat de te de camamilla.[11] La gastronomia local recull la tradició brasilera, i hi incorpora la influència oriental, alemanya, suïssa o italiana present a la regió sud del Brasil.[12][13]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Canela» (en portuguès). IBGE, 01-09-2024. Arxivat de l'original el 2018-05-07. [Consulta: 17 setembre 2024].
  2. Giannini, Luis. «De Gramado y Canela a Bento Gonçalves...». Inluxus. Arxivat de l'original el 2024-09-17. [Consulta: 17 setembre 2024].
  3. «Praça João Corrêa - Canela» (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2024-09-17. [Consulta: 17 setembre 2024].
  4. Chaves, Ricardo. «Conheça a história do homem que fundou Canela e fez os trens "subirem escada" para chegar à cidade» (en portuguès brasiler). GZH, 19-04-2019. [Consulta: 17 setembre 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Canela» (en portuguès brasiler). Prefeitura Municipal de Canela. Arxivat de l'original el 2024-09-17. [Consulta: 17 setembre 2024].
  6. Bueno, Eduardo. Brasil: uma história (en portuguès brasiler). Atica, 2003, p. 267. ISBN 978-85-08-08213-1. 
  7. «Canela comemora 73 anos de emancipação política» (en portuguès brasiler). Portal da Folha, 28-12-2017. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 27 setembre 2024].
  8. «Conheça a história do homem que fundou Canela e fez os trens "subirem escada" para chegar à cidade» (en portuguès brasiler). GZH, 19-04-2019. Arxivat de l'original el 2024-09-17. [Consulta: 27 setembre 2024].
  9. Mayer da Silva, Paula Carina; Campos, Luciene Jung de «“Primórdios de Canela”: o engendramento do discurso fundador de um destino turístico» (en portuguès). Revista Hospitalidade, 06-07-2015, pàg. 411–437. Arxivat de l'original el 2023-06-10. ISSN: 2179-9164 [Consulta: 27 setembre 2024].
  10. «Catedral de Pedra é eleita como uma das sete maravilhas do Brasil» (en portuguès brasiler). Notícias Canção Nova, 17-08-2010. [Consulta: 27 setembre 2024].
  11. Aranovich, Alexandra. «Chá e apfelstrudel no museu Castelinho Caracol de Canela» (en portuguès brasiler), 18-04-2013. Arxivat de l'original el 2021-08-02. [Consulta: 27 setembre 2024].
  12. «Gramado y Canela: dos pintorescas ciudades del sur de Brasil» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 17 setembre 2024].
  13. Mayer da Silva, Paula Carina. O discurso fundador sobre o turismo no município de Canela/RS : ressignificações na paisagem e no artesanato (tesi) (en portuguès). Universidade de Caxias do Sul, 2014-07-11.