Caniba
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor  |
| Protagonistes | |
| Producció | Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor |
| Guió | Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor |
| Dissenyador de so | Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor |
| Fotografia | Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor |
| Muntatge | Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor |
| Productora | Sensory Ethnography Lab (en)  i Centre Nacional del Cinema i la Imatge Animada |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 4 setembre 2017 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | anglès francès japonès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
   
| |
Caniba és un pel·lícula documental francesa del 2017 que gira al voltant del caníbal japonès Issei Sagawa.
Recepció
[modifica]Caniba va guanyar nombrosos premis als festivals de cinema, però va rebre una reacció mixta de la crítica, amb molts crítics força incòmodes per l'examen distant i amoral de la pel·lícula sobre el tema profundament alterat mentalment. The New York Times va trobar que la pel·lícula era "un exercici de gratada de crostes intel·lectualitzada" i el seu tema "repel·lent".[1] Variety va descriure Caniba com "una pel·lícula feta per debats posteriors a la projecció sobre el circuit documental de mentalitat liberal, tot i que el que, si n'hi ha, el que hi podrien veure els potencials distribuïdors comercials és un altre pregunta."[2] RogerEbert.com va afirmar que la pel·lícula era "innegablement fascinant", però tenia algunes reserves sobre el seu enfocament: "Les víctimes poques vegades arriben a explicar les seves històries. No sé si que el que necessitem ara mateix és simpatitzar amb els monstres."[3] Slant Magazine, en una ressenya de tres de quatre estrelles, va elogiar l' "obertura fonamental de la pel·lícula cap al tema creant un espai lliure per al compromís i la contemplació", però va considerar que "aborda qüestions ètiques que no té els recursos per abordar" i que "Sense empenta per interrogar o contextualitzar l'home, el despreniment de la pel·lícula de l'etnògraf genial arriba a tenir un to sensacionalista."[4]
Premis
[modifica]Va rebre el premi especial del jurat Orizzonti a la 74a Mostra Internacional de Cinema de Venècia 2017[5]
Referències
[modifica]- ↑ Glenn Kenny. «Review: In ‘Caniba,’ a Killer Tries to Make His Case». The New York Times, 18-10-2018. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Guy Lodge. «'Caniba' Review: An Offbeat Cannibal Portrait In Unrelenting Closeup». Variety, 19-09-2017. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Scout Tafoya. «NYFF 2017: "Caniba," "Ismael's Ghosts," "Let the Sunshine In"». RogerEbert.com, 14-10-2017. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Peter Goldberg. «Review: Caniba - Slant Magazine». Slant Magazine, 15-10-2018. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Venice: Guillermo del Toro Wins Golden Lion for 'The Shape of Water'». The Hollywood Reporter. [Consulta: 9 setembre 2017].
Bibliografia addicional
[modifica]- Marcos Uzal, « Caniba, la part du monstre », Libération, 21 août 2018 [1]
- Murielle Joudet, « Caniba : l’anthropophagie en gros plan », Le Monde, 22 août 2018 [2]
- Cyril Béghin, Cahiers du cinéma, numéro 746, juillet - août 2018, p. 94
