Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Emblema de l'orde; les dues columnes representen els passos de Sant Bernat (el Gran i el Petit) | |
| Tipus | Orde de canonges regulars |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació dels Sants Nicolau i Bernat de Montjoux |
| Nom oficial llatí | Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis |
| Sigles | C.R.S.B., C.R.B. |
| Altres noms | Hospitalers de Sant Bernat, Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat |
| Hàbit | túnica i cogulla de llana, blanques |
| Objectiu | Hospitalitat i assistència als vianants i pelegrins |
| Fundació | ca. 1045 (una tradició errònia diu el 962), Coll del Gran Sant Bernat (Montjoux, a Montigny) per Sant Bernat d'Aosta |
| Regla | Regla de Sant Agustí (s. IV) |
| Patrons | Sant Agustí d'Hipona, Sant Bernat d'Aosta |
| Branques i reformes | Integrat a la Confederació de Canonges Regulars de Sant Agustí |
| Primera fundació | Abadia del Gran Sant Bernat, ca. 1045 |
| Fundacions destacades | Petit Sant Bernat (fins al s. XVIII), Chäteau-Verdun (Saint Oyen), Simplon (1801), Lhasa (Tibet), Hwalien (Taiwan) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut mai |
| Persones destacades | beat Maurice Torney |
| Lloc web | http://www.gsbernard.ch |
Els Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat (en llatí Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis) són un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica, concretament un orde de canonges regulars. Els membres de la comunitat segueixen la Regla de Sant Agustí i esten integrats a la Confederació de Canonges Regulars de Sant Agustí. Fan servir a continuació del nom les sigles C.R.S.B.
Història
[modifica]La congregació sorgí a Martigny (avui al cantó suís del Valais) el segle xi per a regentar l'alberg de Mont Joux (Mons Jovis o Mont de Júpiter, actual coll del Gran Sant Bernart), fundat per Sant Bernat d'Aosta. Poc després, el mateix Bernat va fundar un segon hospital al Petit Sant Bernat, que va funcionar fins al segle xviii.
Fins als primers decennis del segle xx, els canonges tenien la missió d'acollir, guiar i socórrer els viatgers i pelegrins que, travessant els Alps (el pas era una via natural en els camins de pelegrinatge des d'Europa cap a Roma), hi passaven. Feien servir gossos santbernat per a trobar els vianants perduts i protegir-se de la mala gent.
La construcció de túnels va fer que el trànsit pels ports de muntanya disminuís. L'orde es va establir en 1931 al Tibet, prop de Lhasa, però va haver d'exiliar-se a Taiwan on avui té una seu, a Hwalien.
Des del 1959, formen part dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats.
Activitat i difusió
[modifica]El 2005, l'orde comptava amb 3 cases (Gran Sant Bernat, Simplon i Saint-Oyen) i 48 membres, 41 dels quals són sacerdots.[1]
-
Alberg i hospici del Gran Sant Bernat -
Comunitat del Coll del Simplon
Notes
[modifica]- ↑ Dades estadístics de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, (Vaticà, 2007), p. 1450
Enllaços externs
[modifica]- (francès) Congrégation du Grand-Saint-Bernard