Vés al contingut

Cantó de Posavina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCantó de Posavina
Tipuscantó de Bòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 45° 02′ N, 18° 29′ E / 45.03°N,18.48°E / 45.03; 18.48
EstatBòsnia i Hercegovina
Entitat territorial administrativaFederació de Bòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata
CapitalOrašje (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Municipi3 Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població48.089 (2013) Modifica el valor a Wikidata (147,97 hab./km²)
Geografia
Superfície325 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud84 m Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2BA-02 Modifica el valor a Wikidata

El cantó de Posavina és un cantó de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. És el cantó més petit, amb una àrea de només 325 km² (el 50% més gran que el districte de Brčko) poblat per 43,588 persones (2003), 73% d'ells croats. El cantó es divideix en els municipis de Domaljevac, Odžak, Orašje.

El cantó està vora la frontera amb Croàcia i vora el riu Sava amb la qual forma la frontera natural entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Posavina és una regió que inclou altres parts de Bòsnia i Hercegovina i parts de Croàcia. A causa d'això, aquest cantó sovint és anomenat Bosanska Posavina (Posavina Bosniana) i és l'única part del nord de Bòsnia vora la frontera amb Croàcia que pertany a la Federació. La resta del nord de Bòsnia vora el riu Sava i vora la frontera forma el districte de Brčko i la República Srpska. El districte de Brčko talla la República Srpska en 2 parts.

La capital és Orašje (3,400 residents). HNK Orašje, el club de futbol local guanyà la lliga de Bòsnia i Hercegovina.

Població

[modifica]

El 2003 la població del cantó sumava 43.558 persones, incloses:

  • Croats: 36,049 (82,8%)
  • Bosnians: 6,360 (14,6%)
  • Serbis: 728 (1,8%)
  • altres: 367 (0,8%)

Geografia

[modifica]

La posició del cantó de Posavina vora el riu Sava és un bon lloc per a l'agricultura, ja que és una planura i no hi ha muntanyes. El riu Sava travessa Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia. A Bòsnia i Hercegovina travessa la frontera nord i fa de frontera natural entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia.

Posavina vol dir al llarg del Sava en les parles locals. El riu Sava és el riu més llarg navegable a Bòsnia i Hercegovina. Molts dels queviures produïts a Bòsnia i Hercegovina i a Croàcia provenen d'aquesta regió, no sols de la Posavina bosniana sinó de la resta de terres fèrtils als marges del riu Sava.