Cantagalo-Pavão-Pavãozinho
| ||||
| Tipus | favela  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Brasil | |||
| Unitat Federativa | Estat de Rio de Janeiro | |||
| Municipi | Rio de Janeiro | |||
| Regió administrativa | Zona Sud de Rio de Janeiro | |||
Cantagalo-Pavão-Pavãozinho és un conjunt de faveles situat en la frontera entre els barris d'Ipanema i Copacabana,[1] en la Zona Sud del municipi de Rio de Janeiro, al Brasil.[2][3]
Hi viuen prop de 5.000 habitants. Al situar-se en un morro a prop al mar, té una de les vistes més privilegiades de la ciutat. El conjunt de faveles, malgrat situar-se en una de les zones més nobles de la ciutat, té greus problemes socials, com pobresa, violència i tràfic de drogues.
El conjunt ha atret projectes socials que pretenen revertir la situació. A més dels governs, de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, d'organitzacions no governamentals com a Escola Integral Solar Nens de Llum, que atén fa 29 anys, 430 nens i joves del Berçário fins a l'Ensenyament Mitjà, El Projecte Mulheres em Ação Literária que transforma dones afrodescendents en escriptores. Gratuïtament un projecte que un projecte que té com a socis l'editor l'editora Bibliomundi i el PPG Informativo, El Projeto Mulheres em Ações Literárias, el Grupo Cultural AfroReggae,[4] el projecte Dançando para Não Dançar i el Projeto Harmonicanto Música e Cidadania, que atén fa 10 anys, nens i adolescents amb aules de música, i tallers educacionals. Com a targeta de visita disposa d'un conjunt musical infantil i juvenil, que té més de 300 presentacions musicals en el currículum. Esportistas i artistes exerceixen activitats socials en la comunitat. Entre els quals, estan els integrants del Cirque du Soleil, el documentalista João Moreira Salles i la ballarina Ana Botafogo.
.jpg)
Allí, també funciona el Col·legi President João Goulart. La escola serveix de seu per a aules de ciutadania, informàtica, circ, costura, capoeira, ball, conferències, workshops i boxa. A més dels professors, policies del Grupamento de Policiamento em Áreas Especiais ajuden a administrar l'espai.[5]
Un altre projecte va fer amb que la Favela del Cantagalo comencés a rebre turistes estrangers l'any nou de 2007. L'arribada de tres visitants va ser el primer pas del projecte Bed and Breakfast, idealitzat per l'empresari i fotògraf Daniel Plá i per l'arquitecta Mirian Gleitzmann. L'estada costava cinquanta reals per dia, amb dret a esmorzar amb suc de taronja, papaia, pa francès i formatge. Inicialment, vint cases hi van participar.
El 23 de desembre de 2009, la comunitat va passar a ser atesa per la 5a UPP (Unitat de Policia Pacificadora).[6]
El 30 de juny de 2010, va ser inaugurat el Complex Rubem Braga, constituït per dues torres, un mirador (el Mirador de la Pau, nom creat pels mateixos habitants del conjunt) i un ascensor gratuït connectant la parta alta del conjunt de faveles amb l'estació de metro General Osório.[7]
El joc virtual Call of Duty: Modern Warfare 2 es va inspirar en la favela Pavão-Pavãozinho.
La cantant brasilera Fernanda Brum té una cançó titulada "Pavão-Pavãozinho".
Referències
[modifica]- ↑ «Decret 3 158, de 23 de juliol de 1981.».
- ↑ «Bairros do Rio» (en portuguès). [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Estabelece a denominação, a codificação e a delimitação dos bairros da Cidade do Rio de Janeiro» (en portuguès). Decreto nº 3.158, de 23 de julho de 1981: Prefeitura do Rio de Janeiro - Secretaria Municipal de Urbanismo. [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Nossa História» (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Notícias do Brasil e do Mundo sobre Direitos Humanos» (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2020-12-11. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Premium Vaporizer VapeFully - Trusted Shop with Vaporizers UK & EU» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «G1 - Inaugurado elevador com mirante no Morro do Cantagalo - notícias em Rio de Janeiro». [Consulta: 27 desembre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Coarcy, Vivaldo. Itatiaia. Memória da Cidade do Rio de Janeiro (en portuguès), 1988, p. 401. ISBN 85-319-0221-5.
