Cantaridina
 | |
| Malaltia objecte | mol·lusc contagiós i berruga vulgar  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Grup farmacològic | 1,1,2,2-tetramethylcyclohexane monoterpenoid (en)  |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C10H12O4 |
| Massa molecular | 196,074 Da |
| Densitat | 1,41 g/cm³ |
| Punt de fusió | 218 ℃ |
| Identificadors | |
| Número CAS | 56-25-7 |
| PubChem (SID) | 5944 |
| DrugBank | DB12328 |
| ChemSpider | 5731 |
| UNII | IGL471WQ8P |
| KEGG | C16778 |
| ChEBI | 64213 |
| ChEMBL | CHEMBL48449 |
| AEPQ | 100.000.240 |
La cantaridina és un compost químic verinós que s'obté dessecant i fent-ne pols de la cantàrida (Lytta vesicatoria), un coleòpter dins la família Meloidae de color verd daurat. Erròniament, es creia que la cantaridina (que és irritant de la pell, però provoca l'erecció del penis) era un afrodisíac i l'insecte es coneixia com a mosca espanyola (spanish fly).
En coleòpters
[modifica]Diverses famílies d'insectes tenen cantaridina. Els insectes la utilitzen com una feromona per l'orientació i atracció (en les famílies Pyrochroidae, Anthicidae); com a mitjà de defensa es troba en les famílies Meloidae i Oedemeridae) i normalment va acompanyada de colors llampants d'advertència:
-
Mylabris quadripunctata la combinació de vermell i negre avisa de la toxicitat -
Oedemera simplex groc i negre com advertència -
Pyrochroa coccinea; el color vermell com advertència
Història
[modifica]
La cantaridina va ser aïllada primer per Pierre Robiquet a principi del segle xix a partir del coleòpter Lytta vesicatoria.[1] És un sòlid incolor i inodor.
Ús mèdic
[modifica]Pels seus efectes adversos potencials es considera un medicament problemàtic en dermatologia[2] and emergency personnel.[3]
En humans si s'ingerix la LD50 és de 0,5 mg/kg, i una dosi de 10 mil·ligrams resulta potencialment mortal.
Referències
[modifica]
- ↑ Robiquet. M., Ann. Chim., 1810, vol. 76, pp. 302-307.
- ↑ Binder R «Malpractice--in dermatology». Cutis; cutaneous medicine for the practitioner, 23, 5, 1979, pàg. 663–6. PMID: 456036.
- ↑ Karras DJ, Farrell SE, Harrigan RA, Henretig FM, Gealt L «Poisoning from "Spanish fly" (cantharidin)». Am J Emerg Med, 14, 5, setembre 1996, pàg. 478–83. DOI: 10.1016/S0735-6757(96)90158-8. PMID: 8765116.