Vés al contingut

Cantaridina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacCantaridina
Malaltia objectemol·lusc contagiós i berruga vulgar Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològic1,1,2,2-tetramethylcyclohexane monoterpenoid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC10H12O4 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular196,074 Da Modifica el valor a Wikidata
Densitat1,41 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió218 °C Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS56-25-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5944 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB12328 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider5731 Modifica el valor a Wikidata
UNIIIGL471WQ8P Modifica el valor a Wikidata
KEGGC16778 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI64213 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL48449 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.240

La cantaridina és un compost químic verinós que s'obté dessecant i fent-ne pols de la cantàrida (Lytta vesicatoria), un coleòpter dins la família Meloidae de color verd daurat. Erròniament, es creia que la cantaridina (que és irritant de la pell, però provoca l'erecció del penis) era un afrodisíac i l'insecte es coneixia com a mosca espanyola (spanish fly).

En coleòpters

[modifica]

Diverses famílies d'insectes tenen cantaridina. Els insectes la utilitzen com una feromona per l'orientació i atracció (en les famílies Pyrochroidae, Anthicidae); com a mitjà de defensa es troba en les famílies Meloidae i Oedemeridae) i normalment va acompanyada de colors llampants d'advertència:

Història

[modifica]
Epicauta pennsylvanica

La cantaridina va ser aïllada primer per Pierre Robiquet a principi del segle xix a partir del coleòpter Lytta vesicatoria.[1] És un sòlid incolor i inodor.

Ús mèdic

[modifica]

Pels seus efectes adversos potencials es considera un medicament problemàtic en dermatologia[2] and emergency personnel.[3]

En humans si s'ingerix la LD50 és de 0,5 mg/kg, i una dosi de 10 mil·ligrams resulta potencialment mortal.

Referències

[modifica]
  1. Robiquet. M., Ann. Chim., 1810, vol. 76, pp. 302-307.
  2. Binder R «Malpractice--in dermatology». Cutis; cutaneous medicine for the practitioner, 23, 5, 1979, pàg. 663–6. PMID: 456036.
  3. Karras DJ, Farrell SE, Harrigan RA, Henretig FM, Gealt L «Poisoning from "Spanish fly" (cantharidin)». Am J Emerg Med, 14, 5, setembre 1996, pàg. 478–83. DOI: 10.1016/S0735-6757(96)90158-8. PMID: 8765116.