Vés al contingut

Canvi climàtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Escalfament global».
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria.
Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió).
Mapa de temperatures terrestres

Causes

[modifica]

L'efecte d'hivernacle

[modifica]
Article principal: Efecte d'hivernacle

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.[1]

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de manera natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.[2]

Gasos amb efecte d'hivernacle

[modifica]
Article principal: Gas amb efecte d'hivernacle

Els gasos amb efecte d'hivernacle són components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen humà (antropogènic), que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix a fer que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest fenomen s'anomena efecte hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.

L'atmosfera influeix fonamentalment en el clima; si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20 °C, però l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d'ona de la radiació. El Sol per la seua alta temperatura emet fonamentalment a 5 micròmetres i l'atmosfera deixa passar la radiació. La Terra té una temperatura molt més baixa, i remet part de la radiació però a una longitud molt més llarga, d'uns quinze micròmetres. Així, l'atmosfera ja no és transparent. El CO₂ que hi ha actualment en l'atmosfera, en una concentració de 367 p.p.m., absorbeix aquesta radiació igual que el vapor d'aigua. El resultat és que l'atmosfera s'escalfa i torna a la Terra part d'aqueixa energia, raó per la qual la temperatura mitjana superficial és d'uns 15 °C, i dista molt del valor d'equilibri sense atmosfera. A aquest fenomen se l'anomena efecte d'hivernacle i el CO₂ i l'H₂O són els gasos responsables d'això. Gràcies a aquest efecte d'hivernacle és possible la vida a la Terra.

El CO₂ com a regulador del clima

[modifica]

Durant les últimes dècades els mesuraments en les diferents estacions meteorològiques indiquen que el planeta s'està escalfant. Els últims deu anys[Quan?] han sigut els més calorosos des que es porten registres, i els científics anuncien que en el futur seran encara més calents. La majoria dels experts estan d'acord amb què els humans exerceixen un impacte directe sobre aquest procés d'escalfament, generalment conegut com a efecte d'hivernacle. Veiem que ara hi ha més CO₂ que en els anteriors períodes càlids entre glaciacions i que l'augment d'aquest gas coincideix amb la industrialització de finals del segle xix i amb la seva acceleració a les últimes dècades.[3] A mesura que el planeta s'escalfa, els inlandsis polars es fonen. Atès que la neu té un elevat albedo torna la major part de radiació que hi incideix a l'espai. La disminució dels inlandsis també afectarà perquè l'albedo terrestre farà que la Terra s'escalfi encara més. L'escalfament global també ocasionarà que s'evapori més aigua dels oceans. El vapor d'aigua fa igualment de gas amb efecte d'hivernacle. Així, hi haurà un major escalfament. Això produeix el que s'anomena efecte amplificador. De la mateixa manera, un augment de la nuvolositat a causa d'una major evaporació contribuirà a un augment de l'albedo. El problema és de difícil predicció, ja que, com es veu, hi ha retroaccions positives i negatives.

El CO₂ és un altre gas amb efecte d'hivernacle. Si la temperatura i la concentració són altes, això contribueix a acidificar els oceans i redueix la capacitat dels (micro)organismes a transformar el CO₂ en carbonats inofensius.

Apareix la vida a la Terra

[modifica]

En l'origen de la vida van apareixent els primers éssers autòtrofs a la Terra. Les plantes absorbeixen CO₂ i emeten O₂. La seva acumulació en l'atmosfera va afavorir l'aparició dels animals que l'usen per a respirar alhora que retornen CO₂. El O₂ en una atmosfera és el resultat d'un procés viu i no al revés. Els boscos són per tant els «pulmons de la Terra». Actualment els boscos tropicals ocupen la regió equatorial del planeta i entre l'Equador i el Pol hi ha una diferència tèrmica de 50 °C. Fa 65 milions d'anys la temperatura era 8° centígrads superior a l'actual i la diferència tèrmica entre l'Equador i el Pol era d'uns pocs graus. Tot el planeta tenia un clima tropical i apte per als senyors de la Terra d'aquesta època: els dinosaures. Un cataclisme cometari va acabar amb ells. Les extincions massives d'animals s'han produït periòdicament en la història de la Terra.

Les glaciacions del Plistocè

[modifica]

L'home va aparèixer fa uns tres milions d'anys: Des d'en fa uns dos milions, la terra ha patit períodes glacials on gran part d'Amèrica del Nord i Europa van quedar sota gruixudes capes de gel durant molts anys. Després, ràpidament els gels van desaparèixer i van donar lloc a un període interglacial en el qual vivim. El procés es repetix cada cent mil anys aproximadament. L'última època glacial va acabar fa uns quinze mil anys i va donar lloc a un canvi fonamental en els hàbits de l'home amb el descobriment de l'agricultura i la ramaderia. La millora de les condicions tèrmiques va provocar el pas del paleolític al neolític, ara fa uns cinc mil anys.

No va ser fins a 1941 que el matemàtic i astrònom serbi Milutin Milanković va proposar la Teoria de Milanković segons la qual les variacions orbitals de la Terra van causar les glaciacions del Plistocè.

Va calcular la insolació en latituds altes de l'hemisferi Nord al llarg de les estacions. La seva tesi afirma que és necessària l'existència d'estius freds, en comptes d'hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta perquè Cesare Emiliani, que treballava en un laboratori de la Universitat de Chicago, presentés la primera història completa que mostrava l'avanç i retrocés dels gels durant les últimes glaciacions. La va obtenir d'un lloc insòlit: el fons de l'oceà, comparant el contingut de l'isòtop pesat oxigen-18 (0-18) i d'oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.

El mínim de Maunder

[modifica]

Des que en 1610 Galileu va inventar el telescopi, el Sol i les seves taques han sigut observades amb assiduïtat. No va ser fins al 1851 que l'astrònom Heinrich Schwabe va observar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys, amb màxims i mínims. El 1977 J. Eddy, estudiant documentació antiga, s'adonà que des de 1645 a 1715 el Sol interromp el cicle d'onze anys i apareix una època on quasi no apareixen taques, denominat mínim de Maunder. El Sol i les estrelles solen passar un terç de la seua vida en aquestes crisis i durant elles l'energia que emet és menor i es correspon amb períodes freds en el clima terrestre.

Les aurores boreals o australs causades per l'activitat solar desapareixen o són rares.

Hi ha hagut 6 mínims solars semblants al de Maunder des del mínim egipci de l'any 1300 aC fins a l'últim que és el de Maunder. Però la seua aparició és molt irregular, amb lapses de només 180 anys, fins a 1100 anys, entre mínims. Generalment els períodes d'escassa activitat solar duren uns 115 anys i es repeteixen aproximadament cada 600. Actualment estem en el «màxim modern» que va començar en 1780, quan torna a reaparèixer el cicle d'11 anys. Un mínim solar ha d'ocórrer a tot tardar l'any 2900 dC i un nou període glacial, el cicle del qual és d'uns cent mil anys, pot aparèixer cap a l'any 44.000 dC, si les accions de l'home no l'impedeixen.

Combustibles fòssils i escalfament global

[modifica]

A finals del segle xvii l'ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòssils, que la Terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica. L'ús intensiu dels combustibles fòssils amb la crema de petroli, carbó i gas natural ha causat un augment del CO₂ en l'atmosfera[4] que últimament és d'1,4 p.p.m. a l'any i ha produït conseqüentment un augment de la temperatura. S'estima que des que hi ha constància de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l'època industrial), aquesta ha augmentat 0,5 °C i es preveu un augment d'1 °C en el 2020 i de 2 °C en el 2050. [cal citació]

A principis del segle xxi l'escalfament global sembla irrefutable, malgrat que les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d'estar en la perifèria de la ciutat, al centre d'aquesta i l'efecte d'illa urbana també ha influït en l'augment observat. Els últims anys del segle xx i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades fins ara arreplegades.

Diagrama de la crisi climàtica: causes i efectes


Proves científiques

[modifica]

El setembre de 2013, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, GICC (en anglès Intergovernmental Pannel on Climate Change, IPCC) va presentar el Resum per a responsables polítics[5] del primer capítol del 5è Report sobre Canvi Climàtic:[6] La base científica física. Aquest document exposa l'estat del coneixement el 2013 sobre el tema i presenta novetats respecte als quatre reports anteriors, com ara l'efecte de la influència humana en el clima.[7]

Els altres dos capítols i el document final de síntesi van ser publicats durant el 2014:

  • Impactes, adaptació i vulnerabilitat (grup de treball II) es va presentar a la reunió de Yokohama (Japó) el març de 2014[8]
  • Mitigació del canvi climàtic (grup de treball III) va veure la llum a Berlín (Alemanya), l'abril de 2014[9]
  • Document de síntesi, presentat a la reunió de Dinamarca l'octubre de 2014.

El 2018 es va publicar un dels reports més contundents del GICC, l’anomenat Global Warming of 1.5 °C,[10] que és el 2020 el document de referència més recent.[11] L'expert en energies i transicions globals Vaclav Smil el comenta el 2021 així: «Els resums periòdics de la nostra comprensió de l'escalfament global són preparats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic. Aquells que no vulguin suportar la immersió en milers de pàgines de documents especialitzats farien bé de mirar almenys el resum de l'últim informe sobre l'escalfament global d'1,5 °C.[10] Fins ara, les activitats humanes han fet augmentar la temperatura global mitjana 1 °C i, al ritme actual d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, s'espera un augment de 1,5 °C entre el 2030 i el 2052.»[12]

Els estudis anteriors publicats pel mateix Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic són els següents:[13]

  1. Primer estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per FAR segons les seves sigles angleses): La Base Científica Física (1990), Estudi d'Impactes (1990), Estratègies de Resposta (1991)
  2. Segon estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per SAR) : La Ciència del Canvi Climàtic (1995), Impactes, Adaptacions i Mitigacions del Canvi Climàtic (1995), Dimensió Econòmica i Social del Canvi Climàtic (2005), Informe de Síntesi (2005)
  3. Tercer estudi sobre Canvi Climàtic (anomenat TAR): La Base Científica (2001), Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat (2001), Mitigació (2001), Informe de Síntesi (2001)
  4. Quart estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per AR4): La Base Científica Física (2007), Impactes, Adaptació i Vulnerabilitt (2007), Mitigació del Canvi Climàtic (2007), Informe de Síntesi (2007)

Segons un estudi publicat a la revista Nature el 2019 les previsions que s'havien fet fins llavors subestimaven la pujada del nivell del mar per la crisi climàtica, i que Groenlàndia es fonia més de pressa del que es pensava. Segons aquest treball, des del 1992 s'havien fos a l'illa 3,8 bilions de tones de gel, que havien contribuït en 10,6 mil·límetres a la pujada global de 81 mil·límetres del nivell del mar des d'aleshores. A més, el ritme de fusió s'havia multiplicat per més de set, passant dels 33.000 milions de tones anuals de la dècada del 1990 als 254.000 milions de tones anuals dels darrers deu anys.[14]

Controvèrsia sobre les proves del canvi climàtic

[modifica]

Un premi Nobel de física, Ivar Giaever, expert sí en superconductivitat, però sense cap competència en estudis sobre el clima,[15] va negar que les proves sobre el canvi climàtic no foren incontrovertibles. Així i tot, els esforços progressen poc.[16] El 2015 va eixir una notícia que explicava que un dels científics que negava la causa humana del canvi climàtic fou finançat per empreses de la indústria energètica fòssil, implicant un conflicte d'interessos.[17]

Conseqüències

[modifica]
Desertificació

Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són:[cal citació]

  • Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gros d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat i també un nivell d'aigua dolça més elevat.
  • Desaparició de zones de conreu properes a les costes i de moltes ciutats costaneres.
  • Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
  • Canvis en la distribució de la vegetació. Afectacions en actuals zones cultivables i la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques. Un estudi trobà que el canvi climàtic augmentarà la superfície global cultivable.[18]
  • Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa.
  • Escassesa d'aliments en zones com la riba sud del Mediterrani davant les dificultats de cultiu per l'afectació dels sòls i les altes temperatures.[19] El canvi climàtic podria ser el desencadenant de problemes com la fam, la migració i altres conflictes nous.[19]

Lluita contra el canvi climàtic

[modifica]

Sembla possible mitigar els impactes del canvi climàtic amb accions concretes.[20] Diversos estats s'han compromès a lluitar contra el canvi climàtic.[21] La justícia climàtica investiga i persegueix responsabilitats respecte el canvi climàtic. Hi ha casos de denúncies i querelles climàtics.[22]

Adaptació i convivència al canvi climàtic

[modifica]

Amb tecnologia i enginy, els guardians de la terra estan trobant mètodes de gestionar la realitat i el canvi.[23]

L'aigua s'escalfa

[modifica]

Sigui en estat líquid, sòlid o gasós, l'aigua és vital pel nostre planeta. Depenem d'ella per beure, per l'agricultura, per la ramaderia o per les nostres activitats diàries. Hem de tenir present que nombrosos ecosistemes necessiten aigua dolça per viure i reproduir-se: Tal com s'ha demostrat els oceans contribueixen a modular els nivells de CO2 i a mantenir un nivell de temperatura global, a la vegada que també contribueixen a transportar nutrients i mantenen els ecosistemes marins. En la mesura que canvia el clima, canviaran també els recursos d'aigua dolça u salada sobre les que la societat es desenvolupa. La relació clima – aigua és una relació que canviant que a mesura que el clima varia l'aigua també.

Els mars i els oceans, que signifiquen el 71% del nostre planeta, estan absorbint actualment tant CO2 generat per les activitats humanes i tanta energia solar que la química i les temperatures de les aigües marines estan posant en perill a molts organismes i fauna. Els canvis en el medi marí afecten els sers vius que habiten dins aquests oceans i mars. La pujada dels nivells del mar estan modificant les costes i enterrant o soscavant edificis, el que contribueix i suposa un risc per la vida humana. Actualment, la Terra acumula més calor procedent del Sol que el que allibera. L'oceà emmagatzemant el 93% d'aquesta energia, el que modera les temperatures extremes i això permet que el planeta sigui habitable.[24]

Més humitat

[modifica]

L'aire calent, conte més aigua del que augmenta la humitat i la calor, els experts prediuen[cal citació] que en un futur no gaire llunyà adaptarem les nostres necessitats i activitats a l'aire lliure per reduir l'estrès tèrmic produït per la calor.

Sal marina

[modifica]

L'augment de les precipitacions i el desgel alteraran la salinitat dels oceans, el que afectarà els corrents marines i ecosistemes.

La terra

[modifica]

Les interaccions dinàmiques entre el canvi climàtic i els recursos d'aigua dolça sobre la terra estan estretament vinculades a la disponibilitat de l'Aigua de bona qualitat sobre el consum.

Actualment, almenys la meitat de la població mundial depèn de l'Aigua subterrània per un consum segur. A partir de la qual la previsió de creixement urbà s'espera que per l'any 2050 la demanada d'aquesta aigua dolça hagi augmentat un 55%, aquest fet posa en relleu que d'aquí en un futur haurem de gestionar aquest consum.

El gel

[modifica]

L'aigua dolça congelada a l'àrtic, a Groenlàndia, i a l'Antàrtida i en totes aquestes regions del món s'està desfent. Aquest desgel va a parar als oceans, rius i sòls de tot el planeta. Al principi d'aquesta aigua omplirà rius i conques fluvials, però a mesura que hi hagi menys gel, també es veuran afectades les aigües dolces. Si les mesures de conservació no ataquen el problema, ens trobarem en futurs problemes de restriccions d'aigua.[24]

Notes d'interès

[modifica]
  • L'aeroport de Barcelona El Prat, està només a 3,80 metres sobre el nivell del mar.
  • A Nova Orleans el pont Twin Span es va reconstruir amb 6,4 metres més d'altura per fer front a les futures pujades del nivell del mar.
  • Per cada grau de més, el contingut de vapor d'aigua de l'atmosfera augmenta uns 7%.
  • Hi ha projectes de recuperació d'espais reservats en tot el món, on es protegeix a les poblacions de la pujada del nivell del mar i contribueixen a augmentar la biodiversitat i mantenir els seus mitjans de vida.[24]

Altra agricultura

[modifica]

El canvi climàtic podria beneficiar a certes plantes per culpa de la prolongació de les èpoques de cultiu i a l'augment del diòxid de carboni, tot i així, la calor té altres conseqüències (més plagues, sequeres i inundacions) que per descomptat són menys beneficioses.

Com s'adaptarà el món? Sobre la base d'un model climàtic agressiu conegut com a HadGEM2, els investigadors del IFPRI (Institut Internacional Sobre Polítiques alimentàries) preveuen que d'aquí a 2050 els terrenys per quatre dels aliments més bàsics (moresc, patates, arròs i cereals) es veuran alterats, fets que en alguns casos obligarà els agricultors a canviar de cultiu. Segons Ricky Robertson, del IFPRI, algunes explotacions agràries podria profitar-ne, però d'altres no.[cal citació]

El rendiment dels cultius no solament és determinat pel clima; també contribueixen als canvis climàtics, als canvis polítics, la demanada mundial i les tècniques agrícoles. Els investigadors diuen que únicament sortiran guanyant els agricultors que modernitzin els mètodes i diversifiquen la producció.[cal citació]

Afectació sobre el producte:

  • Moresc: El canvi climàtic deixarà noves zones disponibles pel cultiu de moresc, reduirà la producció en les àrees actuals. Serà cultivat per més agricultors en més llocs.
  • Patata: Les patates solen créixer millor en llocs amb baixes temperatures. En climes càlids, es podrien cultivar més al nord o en zones de muntanya situades a major altitud.
  • Arròs: Al contrari que altres cultius minvaran, l'arròs, que es conrea en climes càlids i freds es veurà beneficiat. Segons científics, la producció d'Àfrica podria duplicar-se[cal citació]
  • Cereal: Pràcticament tots els escenaris climàtics apunten a una reducció del rendiment dels cereals. Un clima més càlid també podria provocar plagues més devastadores.[25]

Notes d'interès

[modifica]
  • La Confederació Iroquesa (natius americans) es prepara per al canvi climàtic per mitjà de bancs de llavors.[25]
  • El 80% de la desforestació mundial és conseqüència de l'agricultura. En un món més càlid les captures de peix podrien augmentar fins un 70% en certes zones, disminuirien un 60% en l'Antàrtida i els Tròpics.[25]
  • Per poder fer front a la demanda causada per l'augment de població, l'any 2050 la producció agrícola mundial haurà hagut d'incrementar-se entre un 60 i 70%.
  • Si les dones tinguessin igual accés als recursos que els homes, el rendiment dels cultius creixerien un 30%[25]
  • Els satèl·lits utilitzats per detectar zones afectades per la sequera poden servir per fer plans hidrològics.[25]

Altes temperatures

[modifica]

El món serà molt diferent l'any 2100, quan les temperatures mitjanes hagin pujat diversos graus.[26]

Tots els entorns habitats per humans es veuran afectats: urbans, suburbans rurals, muntanyes, costes… Cada cop més persones dels països en via de desenvolupament adquiriran comoditats que milloraran la qualitat de vida. Segons Lucas Davis (Economista de la Universitat de Berkeley) hi haurà una saturació quasi universal d'aire condicionat que afectaran les emissions de gas i que de retruc estarem contribuint al canvi climàtic.

Si no trobem la forma de reduir la calor, cercarem la forma d'adaptar-nos-hi.

La temperatura mitjana anual de l'aire en una ciutat pot ser entre 2 i 6 graus °C més alta que en les zones rurals durant el dia, i entre 2 i 5 °C durant la nit. Les teulades amb vegetació han demostrat que poden mitigar aquest efecte a les ciutats baixant la temperatura més de 2,7 graus durant els dies més calorosos; les plantes contribueixen a gestionar l'excés d'aigües pluvials.

En el sector agropecuari, els ajustaments dependran de cada regió, augmentarà la quantitat de ramaders que canviïn la cria d'espècies que puguin resistir més a les altes temperatures. Això vol dir que hi haurà més ovelles, porcs i cabres en detriment de ramaderia vacuna i avícola. El rendiment d'alguns cultius com ara la soja podria augmentar a mesura que puja el nivell de CO2, però altres cultius quedaran exposats a les sequeres i a la meteorologia extrema.

La lluita contra els focs: les ciutats i regions que s'hagin preparat per als incendis podrien estendre's pels territoris de risc. Rodejats de tallafocs suposaria una disminució de vegetació inflamable per protecció de la població que contribueix a salvaguardar vides i llars a la zona. Segons les previsions, els incendis forestals augmentaran més de 60% en latituds mitjanes i altes.[26]

Notes d'interès

[modifica]
  • La vegetació pot reduir la temperatura superficial fins 22 °C gràcies a l'ombra i a l'evapotranspiració
  • Si la temperatura mitjana puja uns 11° C, la meitat de la població estaria en zones inhabitables.
  • Per adaptar-se a les temperatures més altes, els països en desenvolupament hauran de gastar 65.000 i 90.000 milions d'euros anuals fins a 2050.
  • Plantar vegetació perenne a la façana nord d'un edifici protegeix del vent i redueix la despesa en calefacció

Clima extrem [27]

[modifica]

Huracans devastadors, sequeres, nevades devastadores, onades de calor. Tots aquests són fenòmens meteorològics extrems que es cobren vides i causen danys incalculables.

El canvi climàtic influeix causant sequeres més persistents i temperatures més altes en unes regions, mentre que en altres provoca pluges torrencials, els experts en climatologia diuen que les comunitats més vulnerables estan situades en zones muntanyoses o de costa.

Davant aquest tipus d'entorns, la població s'està adaptant a les noves realitats climàtiques reforçant els sistemes d'alerta, refugi i protecció.

Sobreviure als temporals

[modifica]

Un fort cicló sacseja Bangladesh cada tres anys aproximadament. L'any 1991, El cicló Marian va provocar la mort de 140.000 persones. El Sidr va arrasar 565.000 habitatges l'any 2007, però gràcies a un sistema d'alerta i als refugis fortificats únicament va causar 3.500 morts. Actualment la recuperació de boscs pretén prevenir les crescudes del mar, els despreniments de terra i les inundacions durant futurs temporals.

Fer front a la calor

[modifica]

La temperatura mitjana mundial el maig del 2015 va ser la més alta registrada fins a la data. A l'Índia van morir unes 2.200 persones durant una onada de calor que va durar deu dies amb temperatures màximes de 45 °C.

La ciutat d'Ahmadabad va oferir aigua potable i va habilitar instal·lacions amb aire condicionat en zones d'alt risc amb una formació complementària al personal sanitari per tractar les afeccions relacionades.

Augment del nivell del mar

[modifica]

És possible que el canvi climàtic no estigui darrere d'un temporal concret, però l'augment del nivell del mar pot empitjorar les seves conseqüències.

L'any 2012 una marea d'uns 2,70 metres causada per l'huracà Sandy va arribar a Nova York coincidint amb un increment de la marea que va provocar que el nivell del mar pogués 2,50 centímetres (el doble de ràpid que la mitja mundial) i es preveu que l'any 2050 s'haurà elevat entre 28 i 53 centímetres.

Per fer front aquests increments les autoritats estan adoptant mesures a tot el litoral: un projecte polivalent crearà més zones verdes pels veïns de la ciutat, així com un sistema de murs de contenció i barreres retràctils per millorar la projecció contra els temporals.[27]

Crítiques a la lluita contra el canvi climàtic

[modifica]

Hi ha persones que creuen que ja és inútil lluitar contra el canvi del clima. Una exactivista contra el canvi climàtic[28] i un senador de Califòrnia en són exemples.[29]

Percepció i coneixement del canvi climàtic

[modifica]

Hi ha tot un moviment mundial per a desinformar sobre les causes del canvi climàtic.[30] Grans quantitats foren enviades a fundacions conservadores que negaven el canvi climàtic (com DonorsTrust i Donors Capital). El 75% d'aquest finançament no se sap d'on provenen.[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rodriguez Becerra, Manuel. cambio climatico: lo que esta en juego (en castellà). Colòmbia: Juan Andrés Valderrama, 2009, p. 9 [Consulta: 20 desembre 2016]. 
  2. ↑ «Els gasos amb efecte d'hivernacle». Gencat. Arxivat de l'original el 2019-04-20. [Consulta: 23 novembre 2015].
  3. ↑ Godoy C., Ivan «Suicidio en azul con negra mancha. Breve historia de un balazo en la pintura de Pablo Picasso». Arbor, 189, 764, 30-12-2013, pàg. a087. DOI: 10.3989/arbor.2013.764n6010. ISSN: 1988-303X.
  4. ↑ Pardo Buendía, Mercedes. El impacto social del Cambio Climático (en castellà), 2007, p. 1-6 [Consulta: 20 desembre 2019]. 
  5. ↑ Summary for Policymakers: http://www.climatechange2013.org/images/uploads/WGIAR5-SPM_Approved27Sep2013.pdf
  6. ↑ Climate Change 2013: The Physical Science Basis: http://www.ipcc.ch/report/ar5/wg1/#.UmUFNUoksQ4
  7. ↑ Comunicado de prensa del IPCC: http://www.ipcc.ch/news_and_events/docs/ar5/press_release_ar5_wgi_sp.pdf Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Climate Change 2014: Impacts, Adaptation, and Vulnerability: IPCC Working Group II Contribution to AR5». IPCC Working Group II. Arxivat de l'original el 11 d'abril 2014. [Consulta: 13 abril 2014].
  9. ↑ «Climate Change 2014: Mitigation of Climate Change: IPCC Working Group III Contribution to AR5». IPCC WGIII Fifth Assessment. [Consulta: 13 abril 2014].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Global Warming of 1.5 °C —» (en anglès). Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), 2018. [Consulta: 8 desembre 2023].
  11. ↑ AAVV «Global Warming of 1.5 °C». GEICC-IPCC Reports, 2018.
  12. ↑ Smil, Vaclav. Grand Transitions. How the Modern World was Made (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2021, p. 241. ISBN 9780190060664. 
  13. ↑ Web IPCC: http://www.ipcc.ch/publications_and_data/publications_and_data_reports.shtml#1
  14. ↑ Pou, Toni «Groenlàndia es fon més de pressa del que es pensava». Ara, 10-12-2019 [Consulta: 10 desembre 2019].
  15. ↑ «Qui hi ha darrere del document viral que assenyala que ‘no existeix l'emergència climàtica’?». Verificat, 26-08-2022. [Consulta: 8 desembre 2023].
  16. ↑ Sherwell, Philip «War of words over global warming as Nobel laureate resigns in protest». Telegraph, 25-09-2011 [Consulta: 3 maig 2018].
  17. ↑ Goldenberg,, Suzanne «Work of prominent climate change denier was funded by energy industry». The Guardian, 21-02-2015 [Consulta: 3 maig 2018].
  18. ↑ King, Myron [et al]. «Northward shift of the agricultural climate zone under 21st-century global climate change». Scientific Reports, 8, 1, 21-05-2018. DOI: 10.1038/s41598-018-26321-8. ISSN: 2045-2322.
  19. ↑ 19,0 19,1 «La sequera i la inseguretat alimentària, els principals riscos del canvi climàtic al Mediterrani». Ara, 22-10-2018. [Consulta: 12 novembre 2021].
  20. ↑ «Consecuencias sociales del cambio climático» (en castellà). Fundacion Visa Sostenible. Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: 20 desembre 2016].
  21. ↑ «Limited Progress Seen Even as More Nations Step Up on Climate». New York Times, 28-09-2015 [Consulta: 7 maig 2018].
  22. ↑ Borras Pentinat, Susana «La justicia climática: entre la tutela y la fiscalización de las responsabilidades». Anu. Mex. Der. Inter, 13, 2013, pàg. 5.
  23. ↑ Edmonds, Patrcia Cambio Climatico. Guia de Supervivencia, 11-2015.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «IPCC - Intergovernmental Panel on Climate Change». www.ipcc.ch. [Consulta: 21 desembre 2016].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 «Soluciones para el clima basadas en los sistemas agroalimentarios» (en castellà). Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). [Consulta: 2015].
  26. ↑ 26,0 26,1 Santamouris, Mattheos «U.S National Climate Assment». 2015.
  27. ↑ 27,0 27,1 Plan Climático Bangladesh2009; Ciudad de Nueva York ; IPCC; Múnic RE Natcatservice; NOAA
  28. ↑ Cantú, Aaron Miguel «The Near-Term Extinction Movement Is Embracing the End Times». Motherboard, 01-10-2015 [Consulta: 7 maig 2018].
  29. ↑ Paulas, Rick «The 'We're All Going to Die' Candidate». The AWL, 28-05-2015 [Consulta: 7 maig 2018]. Arxivat 8 de maig 2018 a Wayback Machine.
  30. ↑ Brulle, Robert J. «Institutionalizing delay: foundation funding and the creation of U.S. climate change counter-movement organizations». Climatic Change, 122, 4, 21-12-2013, pàg. 681–694. DOI: 10.1007/s10584-013-1018-7.
  31. ↑ Fischer, Douglas «"Dark Money" Funds Climate Change Denial Effort». Scientific American, 2013.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canvi climàtic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canvi_climàtic&oldid=34365162»