Vés al contingut

Cap d'Heraclea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCap d'Heraclea

Modifica el valor a Wikidata
Tipusbust Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 530 aC
Lloc de descobrimentHeraclea Pòntica Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu de les Civilitzacions d'Anatòlia (Altındağ) Modifica el valor a Wikidata

El Cap d'Heraclea és el retrat d'un probable sàtrapa aquemènida d'Àsia Menor de finals del segle vi abans de la nostra era, trobat a Heraclea Pòntica, a Bitínia, a l'actual Turquia.[1] El cap es troba actualment en el Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia d'Ankara.

Descripció

[modifica]

L'home representat en l'escultura devia ser un sàtrapa durant el regnat del rei aquemènida Darios el Gran.[2] L'home al servei de l'Imperi aquemènida és barbut i bigotut, però segurament era grec d'Àsia Menor i no pas persa.[3] L'estàtua és de marbre, i la devia fer un escultor grec.[4] Ha ha estat datada del c. 530 abans de la nostra era, o si més no en l'època arcaica.[4]

Es considera un antic intent de retrat realista.[4] Aquest retrat d'estil purament grec oriental és un dels dos precursors coneguts de retrats grecs existents, juntament amb el Cap de Sabouroff, de la mateixa època.[1] Aquests retrats quasi reals permeten donar una data per al retrat primitiu molt anterior a la que es pensava.[3] Es considera que el primer retrat veritablement d'un individu és el de Temístocles, de l'any 470 abans de la nostra era.[1] També en numismàtica, els primers retrats de governants apareixen amb les monedes de Temístocles com a governant de Magnèsia del Meandre, i continuen amb els propers governants de Lícia cap a la fi del segle v abans de la nostra era.[3] El Cap d'Heraclea és també un indicador de la representació dels sàtrapes de llavors. En concret, el general atenés proscrit Temístocles, que arribà a ser sàtrapa aquemènida a Magnèsia del Meandre, apareix amb un bonet cenyit amb corona d'olivera en algunes monedes (cap al 465-459 ae).[5] És possible que hi reflectisca els tocats dels sàtrapes aquemènides, com el del Cap d'Heraclea.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Cahn i Gerin, 1988, p. 20 y lámina 3.
  2. 2,0 2,1 Cahn i Gerin, 1988, p. 20 i làmina 3.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Stieber, 2010, p. 98.
  4. 4,0 4,1 4,2 Stieber, 2010, p. 97.
  5. 5,0 5,1 Cahn i Gerin, 1988, p. 19.
  6. Tanner, Jeremy. The Invention of Art History in Ancient Greece: Religion, Society and Artistic Rationalisation (en anglés). Cambridge University Press, 2006, p. 97. ISBN 9780521846141.