Vés al contingut

Cap d'any iazidi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCap d'any iazidi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 34′ N, 43° 33′ E / 37.56°N,43.55°E / 37.56; 43.55
TipusCelebracions de Cap d'Any de iazidis
dia festiu Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKurdistan Modifica el valor a Wikidata

El cap d'any iazidi, anomenat Çarşema Sor («dimecres vermell»)[1] o Çarşema Serê Nîsanê («dimecres a començament d'abril») en kurd del nord,[2] és la festivitat de cap d'any del iazidisme.[3] Cau a la primavera, el primer dimecres[4] del mes d'abril del calendari julià o el primer dimecres després del 14 d'abril segons el calendari gregorià.[5][6]

Tradició

[modifica]

Les celebracions comencen la vigília del dimecres, és a dir, el dimarts al vespre en què es bullen els ous i es pinten de colors, es cou el pa (sawuk) i es visiten les tombes dels avantpassats per a portar-los ofrenes i fruites. Els iazidis també es vesteixen de festa i visiten temples propers, en particular Lalish, on es troba la font sagrada de Zemzem, que discorre per una cova. Els iazidis ofereixen sacrificis a l'entrada de la cova, reben benediccions i pugen als turons que envolten Lalish, on lliguen cintes de colors als arbres dels desitjos. També es recullen flors roges del desert que alguns s'enganxen als cabells o al turbant i posteriorment les fan servir per a decorar les seves cases, es cremen olis essencials i s'encenen fogueres a la nit. La gent intercanvia regals amb amistats properes i veïns.[7][8]

Vista del santuari de Lalish

Es juga al hekkane, que consisteix en picar ous perquè se suposa que el seu trencament representa l'esclat de la Perla Blanca primordial (és a dir, el big-bang) i l'inici de la vida.[1] Es netegen als temples i es sacrifiquen animals. Al vespre, els pelegrins es reuneixen al pati interior de Lalish, on hi són presents el Baba Sheikh («pare espiritual») i altres dignataris religiosos. Esperen fins a la posta de sol que el sacerdot que porta el foc sagrat surti del temple. D'aquest foc, tothom encén les metxes especialment preparades i col·locades en pedres petites i llànties. El Baba Sheikh es gira cap a l'entrada del temple i recita himnes religiosos juntament amb altres sacerdots presents. A mesura que fosqueja, els pelegrins es traslladen al pati exterior davant del temple on els Qawwal, envoltats per l'aureola d'un miler de minúscules flames i acompanyats de la llum de la lluna, reciten himnes religiosos amb l'acompanyament de flautes i panderetes. Més endavant, les multituds envolten els sacerdots per a cridar els noms sagrats, en particular el de Melek Taus.

Abans de l'alba, al costat de les portes i entrades de les cases i els llocs sagrats s'aplica una barreja d'argila, closques trencades dels ous de colors, flors vermelles i curri dissolt en aigua. Això s'acompanya de la recitació de l'himne Qewlê Çarşemê. La resta del dia es dedica a visitar els veïns, donar i rebre regals, festejar i jugar al hekkane.[9]

Simbolisme

[modifica]
Dues dones iazidis a Lalish el 2020

Es considera que la celebració és una representació de la cosmogonia, per tant els rituals i les activitats que es duen a terme durant la festa corresponen a les etapes de la creació. Per exemple, la neteja representa l'estat d'indefinició, la visita a les tombes representa l'etapa Enzel, és a dir, l'estat d'immaterialitat. L'ou representa la Perla Blanca primordial, per tant, quan l'ou es trenca representa l'esclat, l'inici de la vida i l'aparició dels colors. Els focs encesos representen la dispersió de la llum, la visita a la font de Zemzem representa el broll de les aigües infinites i la barreja d'argila, aigua, closques d'ou i flors representa la fusió dels elements que van donar lloc a la creació del món material.

Finalment, l'ablució (Sancak) representa el descens de Melek Taus a la terra.[8] Els casaments iazidis no poden tenir lloc durant aquest mes, ja que l'abril es considera el mes de la fertilitat (Bûka Sale).[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Iran and the Caucasus [Leiden], 20, 3–4, 12-2016, pàg. 347–367. DOI: 10.1163/1573384X-20160306. ISSN: 1609-8498. JSTOR: 44631092. OCLC: 233145721.
  2. ↑ Авдоев, Теймураз. Историко-теософский аспект езидизма (en rus). Litres, 2017-09-05. ISBN 9785040433988. 
  3. ↑ «Yazidis Celebrate Cejna Sarè Salè (Yazidi New Year)» (en anglès americà), 20-04-2022. [Consulta: 7 desembre 2022].
  4. ↑ Rodziewicz, Artur (en anglès) Iranian Studies, 53, 1-2, 3-2020, pàg. 259–293. DOI: 10.1080/00210862.2019.1654287. ISSN: 0021-0862.
  5. ↑ «Das êzîdîsche Neujahr». Arxivat de l'original el 2023-05-19. [Consulta: 7 desembre 2022].
  6. ↑ Bozarslan. The Cambridge History of the Kurds. Cambridge University Press, 2021-04-22. DOI 10.1017/9781108623711. ISBN 978-1-108-62371-1. 
  7. ↑ Kreyenbroek, Philip G. Yezidism: its Background, Observances, and Textual Tradition (en anglès). E. Mellen Press, 1995. ISBN 978-0-7734-9004-8. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Rodziewicz, Artur Iran and the Caucasus, 20, 3–4, 19-12-2016, pàg. 347–367. DOI: 10.1163/1573384X-20160306. ISSN: 1609-8498.
  9. ↑ Mokri, Mohammad. Les rites magiques dans les fêtes du "Dernier Mercredi de l'Année" en Iran (en francès). [s.n.], 1963. OCLC 1020478355. 
  10. ↑ Issa, Chaukeddin. Das Yezidentum: Religion und Leben (en german). Oldenburg: Dengê Êzîdiyan, 2008. ISBN 978-3-9810751-4-4. OCLC 716937172. 

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cap_d%27any_iazidi&oldid=34117471»