Vés al contingut

Cap de cavall blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCap de cavall blanc
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorThéodore Géricault
Creació1815
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Mida65 (Alçada) × 54 (Amplada) cm
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu del Louvre, Paris
Catalogació
Número d'inventariRF 544 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Cap de cavall blanc és un quadre a l'oli sobre tela del pintor francès Théodore Géricault, datat de 1815, i conservat al museu del Louvre. Aquest retrat mostra un cap de cavall clar amb una mirada profunda, que sorgeix d'un fons fosc.

Realització

[modifica]

Géricault realitzà aquest quadre abans el seu viatge a Itàlia. Hi marcà el marc d'un número a la tinta.[1] El quadre es va realitzar poc temps abans la seva mort.[2] Ell el considerà com un autoretrat. El quadre compta amb la particularitat d'haver estat realitzat « sense la presència amb un cavall viu », a partir d'un gravat poc conegut de Carle Vernet.[3]

Descripció

[modifica]

És un quadre figuratiu, representant el cap d'un cavall blanc tractat com un retrat.[4] Anatole France anota que el tractament del conjunt dona al quadre una dimensió fantàstica, el cap del cavall, pàl·lid amb ombres marcades i una aparent cresta al nas, sembla sorgir del fons enfosquit.[5]

Recorregut del quadre

[modifica]

El quadre es va donar al museu del Louvre l'any 1889.[6]

Recepció

[modifica]

Aquesta és una de les pintures més famoses de Géricault. El fill del pintor George-Hippolyte Géricault, li agradava especialment, trobant-hi la imatge del seu pare, que mai va arribar a conèixer.[7] Andrée Chedid assenyala que «L'ànima de Gericault es troba en l'ull dret d'aquest cavall i la seva mirada llunyana; aquesta mirada es troba fixada en un altre lloc, en l'absència, en la mort propera». Jean Rochefort testifica igualment la seva admiració per aquesta obra.[8]

L'any 2016, Olivier Supiot realitzà un novel·la gràfica amb aquesta pintura, que va cobrar vida a les galeries del museu del Louvre : El cavall que no volia ser una obra d'art.[9]

Notes i referències

[modifica]
  1. Géricault, étude biographique et critique, avec le catalogue raisonné de l'oeuvre du maître ; par Charles Clément (en francès). París: Didier, 1879. 
  2. Tesson, Sylvain; Collectif. Cheval Chevaux, No 6, printemps-été 2011: En cavale (en francès). Editions du Rocher, 2011-04-07. ISBN 9782268004617. 
  3. Michaud, Yves. Le Renouvellement de l'observation dans les sciences (en francès). Éditions Odile Jacob, 2006-04-01, p. 57. ISBN 9782738169846. 
  4. Tendron, Edith. Anatole France inconnu (en francès). Editions du CEFAL, 1995, p. 123. ISBN 9782871300465. 
  5. WILLIATTE, Dominique. L'Histoire de la peinture Pour les Nuls (en francès). edi8, 2012-06-21, p. 234. ISBN 9782754042741. 
  6. Bazin, Germain; Géricault, Théodore. Théodore Géricault: étude critique, documents et catalogue raisonné (en francès). Bibliothèque des arts, 1997. ISBN 9782850472473. 
  7. Boustani, Carmen. Andrée Chedid. L'Écriture de l'amour (en francès). Flammarion, 2016-10-12, p. 84. ISBN 9782081387256. 
  8. Garcin, Jérôme. Galops (en francès). Editions Gallimard, 2013-09-10, p. 88. ISBN 9782072489921. 
  9. «Le cheval qui ne voulait plus être une oeuvre d'art : la nouvelle BD de l'Angevin Olivier Supiot» (en francès). France 3 Pays de la Loire.