Capafonts

Capafonts

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 17′ 44″ N, 1° 01′ 37″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Capital	Capafonts
Població humana
Població	110 (2023) (8,27 hab./km²)
Llars	28 (1553)
Gentilici	Capafontí, capafontina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	13,3 km²
Banyat per	el Brugent
Altitud	751 m
Limita amb	Mont-ral la Febró Vilaplana Prades
Identificador descriptiu
Codi postal	43364
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43039
Codi IDESCAT	430398
Lloc web	capafonts.cat

Capafonts és un municipi de la comarca del Baix Camp. El 2023 tenia 110 habitants, el 2012 eren 121.

Anomenat també Capafons, amb ortografia tradicional, el topònim deriva del llatí Capite fontium, ‘cap de les fonts’. S'hi han censat un total de 53 fonts, entre les quals destaca la font de la Llódriga o Llúdriga, que no s'asseca mai.

Geografia

• Llista de topònims de Capafonts (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).

El terme de Capafonts es troba a les Muntanyes de Prades, envoltat pels termes de Vilaplana al sud-est, La Febró al sud-oest, Prades al nord i al nord-oest, i amb el de Mont-ral, ja comarca de l'Alt Camp, a l'est. Té una extensió de 13,27 km², i ocupa la part alta de la vall del riu Brugent. Els punts més encimbellats del terme són el puig Pelat, de 1.071 m., la Pena Roja, de 1.025 i el Picorandan, de forma característica, i que segons Coromines significa en mossàrab «bec d'oreneta». La part sud-oriental del terme correspon als Motllats, i és una zona pedregosa i seca, ocupada bàsicament per boscos de pins i d'alzines, de les quals abans se n'obtenia carbó. Situat a 751 metres d'altitud, es troba al mig d'un amfiteatre de muntanyes, i està constituït bàsicament per un carrer principal, del qual en surten alguns de secundaris, i dues places. Des dels anys setanta del segle xx, després de la considerable emigració de la seva població cap a nuclis com Reus i Tarragona, s'han refet diverses cases com a lloc d'estiueig, gràcies al seu clima fresc i sec.

El poble es troba a 36 quilòmetres de Reus i el seu aeroport, i a 140 de Barcelona. També a poc més de 40 quilòmetres de Salou i del parc temàtic PortAventura.

El clima és típic de muntanya mediterrània.

Història

Sembla que el 1151 Capafonts estava ja en mans dels conqueridors francs, i apareix esmentat a la carta de poblament de Prades de 1159 i es creu que va ser reconquerit per Ponç II i Ramon de Cervera, fills de Ponç I de Cervera, després que el seu pare hagués ocupat tota la plana de sota les Muntanyes de Prades. Integrada al Comtat de Prades, abans de 1392 la vila va ser donada en dot pel comte Ramon Berenguer a la seva muller Blanca. Al llarg del segle xvi Capafonts va patir diverses calamitats agrícoles, sequera i una plaga de llagosta el 1681, que es repetí el 1685. Segons Madoz, el 1846 produïa sègol, llegums, cànem i patates, i molt poc vi. Tenia dos molins fariners moguts pel riu Brugent i s'hi feia carbó. Des del segle xiii el poble tenia un forn de propietat i gestió comunal, on els veïns duien la farina i n'obtenien el pa, que va estar en funcionament fins al 1985, des de 2009 està museïtzat.

Can Balanyà

Cultura

L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. És d'estil barroc senzill, sense filigranes, i les obres de construcció es van acabar el 1763. Té tres campanes, la major de les quals pesa 250 quilos. Damunt de cada una de les portes de la sagristia hi ha dos caps de bou, que, segons la tradició, és la paga que demanà l'amo del Mas del Fortet per haver estat el que més pedra havia portat per a la construcció del temple.

Als afores s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu de Barrulles que fou construïda el segle xii. L'ermita va romandre molt de temps abandonada fins que fou restaurada el 1956. La imatge de la Verge, que es guardava a l'església del poble, és d'alabastre policromat i és datada del segle xv.

La festa major se celebra el 15 d'agost.

Al terme hi ha també el Mas de Fortet, una masia del segle xvi que va ser refeta el segle xix, i restaurada el 1976 per convertir-la en casa de colònies.

Capafonts conserva una tradició culinària que s'ha perdut en altres llocs de muntanya. En destaquen les sopes de farigola, el mandongo i les orelletes.

Economia

La principal activitat econòmica és l'agricultura. L'abundància d'aigua a la zona permet alternar els cultius de secà amb els de regadiu. Destaca el cultiu d'avellaners, hortalisses i patates.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 14 17 28 115 276 522 517 518 442 431

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 392 396 312 292 209 143 103 104 108 108

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 105 118 124 124 109 114 117 126 121 114

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 112 96 111 121 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Capafonts des del barranc de la Pixera

Enllaços externs

• Capafonts - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya