Colldejou

Colldejou

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 05′ 58″ N, 0° 53′ 15″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Capital	Colldejou
Població humana
Població	161 (2023) (11,1 hab./km²)
Llars	13 (1553)
Gentilici	Colldejouenc, colldejouenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat «Serveis Abocador Baix Camp»
Superfície	14,5 km²
Altitud	431 m
Limita amb	la Torre de Fontaubella Tivissa Capçanes Marçà Pratdip l'Argentera Vilanova d'Escornalbou Pradell de la Teixeta
Identificador descriptiu
Codi postal	43310
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43045
Codi IDESCAT	430458
Lloc web	colldejou.altanet.org

Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit del Baix Camp amb el Priorat, i al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou (914 m). El terme és molt muntanyós, ocupat en la seva major part per boscos, i poc apte per al cultiu. L'única via de comunicació és la carretera local que va de Mont-roig a la Torre de Fontaubella. Una part del seu terme, la vall de Maçanes, pertany al Priorat geogràfic, i enllaça amb el Camp a través del Coll del Guix, de 640 metres d'altitud.

Geografia

• Llista de topònims de Colldejou (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Vegeu també: Centre històric de Colldejou

Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistòria tal com semblen indicar les eines de pedra que s'han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no està clar: mentre que algunes fonts indiquen que és en una alqueria sarraïna, Eduard Toda li atribueix un origen romà i cita un document de 1172 que fa referència a un "Collem Jugui". Apareix per primera vegada documentat en 1154, en una butlla emesa per Anastasi IV.

Va passar a les mans del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou en 1197 per cessió d'Albert I de Castellvell, titular de la Baronia de Castellvell, que el retenia sense dret després de la donació feta pel seu oncle de nom homònim. El 1203, Arnau de Ribes cedia també a Escornalbou el Monjou, conegut ara com La Mola. Amb això, el municipi quedava a les mans de l'església i integrat a la baronia d'Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1586 fins a 1669.

A la Mola de Colldejou, coneguda pels habitants de la comarca només com La Mola, hi ha documentada una ascensió d'un grup de reusencs membres del Centre de Lectura el 18 de juliol de 1860 per a observar-hi un eclipsi solar. Aquesta va ser la primera excursió reusenca documentada i una de les primeres de Catalunya, tot i que el mòbil va ser més científic que esportiu.

Cultura

L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'àmplies dimensions i té annex un campanar de base octogonal. També és interessant la Mare de Déu de les Malalties, situada al Mas de Magrinyà.

Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població, construïda durant les Guerres Carlistes. restes d'un fortí de la mateixa època es troben vora La Mola.

Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç. Era tradicional que pel ball de la festa major, fossin les noies les que triessin la parella. La festa major d'hivern té lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael.

Actualment a Colldejou hi ha tres associacions culturals:

• Associació de Veïns i Amics La Mola.
• Centre Cultural de Colldejou.
• Associació de dones de Colldejou.

Els gegants de Colldejou són el Fumat i la Fumada, que representen un llenyetaire-carboner i la seva dona. També compten amb l'Espantall que és un gegant manotes i l'adopció de la gegantona senyoreta Remei. Lo Collet és la revista local que té format en paper i digital.

És també interessant la realització d'excursions al cim de la Mola de Colldejou, des d'on es pot arribar a veure el riu Ebre en dies clars.

Colldejou al peu de la mola

Economia

Malgrat l'orografia adversa, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà i l'explotació forestal. Els cultius més destacats són avellaners, vinyes i ametllers. S'ha de destacar l'abandó de l'activitat ramadera i de l'avicultura així com de la indústria del carbó i el guix. El poble disposava de cooperativa agrícola des de 1954, que actualment ja no existeix. Situat a l'extrem de ponent del Camp de Tarragona, el poble té fama de boirós, i pertany des de sempre al bisbat de Tortosa per la jurisdicció eclesiàstica.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 8 9 13 77 254 421 418 447 403 419

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 358 315 292 226 232 192 178 188 191 191

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 196 193 198 196 194 190 186 181 177 172

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 171 170 168 172 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2021

Resultats electorals - Colldejou, Parlament Catalunya 2021

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Junts	Laura Borràs	53
	ERC	Pere Aragonès	32		28,45
	CUP	Dolors Sabaté	5
	PSC	Salvador Illa	4
	En Comú Podem	Jéssica Albiach	3
	VOX	Ignacio Garriga	1
	Vots en blanc		2		0,81
	Nul		1		1,63
Total		101			71,12

Bibliografia

• Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
• Article de la Gran Enciclopèdia Catalana

Enllaços externs

• Colldejou - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya