Capella de Llàtzer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (nl) Lazaruskapel  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Capella | |||
| Arquitecte | Desconegut restauració: M. Vanhecke | |||
| Construcció | c. 1460 | |||
| Cronologia | ||||
| 1990 – 1992 | conservació i restauració | |||
| Característiques | ||||
| Material | maons, fusta, teulat de teules ceràmiques | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rumst (Bèlgica) | |||
| Localització | Lazarusstraat 1 | |||
| ||||
| Patrimoni arquitectònic consolidat | ||||
| Data | 29 març 2019 | |||
| Identificador | 300162 | |||
| Patrimoni protegit de Flandes | ||||
| Identificador | 14001 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat d'Anvers | |||
La Capella de Llàtzer (en neerlandès Lazaruskapel) és una capella construïda al segle xv a Rumst, aleshores al Marquesat d'Anvers, avui a Bèlgica. Era el centre d'una lleproseria dedicada a Llàtzer de Betània.
La lleproseria va ser fundada a l'entorn de l'any 1460 per Pere Van der Cruyse originari de Rumst, un oficial de l'exèrcit de Carles I de Borgonya «El Temerari». Va tornar al seu poble natal quan va ser infectat de lepra.[1] A l'apogeu, vers 1531 hi habitaven uns 110 malalts.
La fundació pertanyia a una fraternitat a la qual tots els leprosos del Ducat de Brabant havien imperativament d'afiliar-se. L'estatut va ser confirmat per Carles V el 1531, per Felip II de Castella el 1564 i per Felip IV el 1623. Quan la lepra va desaparèixer als Països Baixos espanyols, la fraternitat va ser suprimida i els béns van passar a altres obres de beneficència. Avui, la capella, la masia i els antigues llatzerets, transformades en cases d'habitació, pertanyen a l'OCMW, el Centre públic de benestar social del municipi de Rumst.[2][3]
De 1990 a 1992 la capella i la masia juxtaposada, en estil renaixement flamenc van ser restaurades. La masia va ser transformada en centre d'exposició i d'habitació. A un dels antics llatzerets es va instal·lar el cercle d'art Lazernij, des de 1978. El 2012 la plaça a l'entorn de la capella també va ser restaurada.[4]
-
Estàtua de Llàtzer de Betània -
Altar -
Antics llatzerets -
Vista nocturna
Referències
[modifica]- ↑ «Lazaruskapel» (en neerlandès). Consistori de Rumst. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ Plomteux, Greet. «Lazarusstraat (ID: 2057)». A: De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (El carrer Lazarusstraat) (en neerlandès). Brussel: Agentwchap Onroerend Erfgoed], 2005.
- ↑ Plomteux, Greet. «Kapel van de Heilige Lazarus en lazaretten» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed. Brussel: Vlaams Instituut voor het Onroerend Erfgoed, (2005). [Consulta: 7 febrer 2017].
- ↑ Lauwers, Kristof «Heraangelegde omgeving Lazaruskapel ingehuldigd» (en neerlandès). Het Nieuwsblad, 20-04-2013.
Enllaços externs
[modifica]- «Cercle d'art Lazernij» (en neerlandès).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de Llàtzer
