Capella de Nostra Senyora de l'Esperança
Capella de Nostra Senyora de l'Esperança | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa | |||
Construcció | xvii-xviii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Obra popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
Localització | Camí de les Feixes, la Canya (Olot) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 10345 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Josep Obrer de la Canya) | |||
Religió | catolicisme | |||
La Capella de Nostra Senyora de l'Esperança és una obra del poble de la Canya (part del municipi d'Olot) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una petita capella d'una sola nau amb teulat a dues aigües, fet de teules. La porta d'accés al temple és a ponent i antigament havia tingut una gran porxada. El campanar d'espadanya, amb un sol ull, corona la façana principal. Els murs foren arrebossats i pintats. L'interior és molt senzill i s'hi venera una imatge de l'escultor Rafael Morer. Sembla que la primitiva imatge es guarda a la masia de l'Esparc.[1]
Història
[modifica]Hi ha poques dades que facin referència a la capella. L'any 1772 el Pare Camós va publicar El jardín de María, tot fent-ne referència i explicant que corria la tradició que en aquest lloc hi fou trobada la imatge.[1]
A la carta del bisbe de la Seu, Josep Caixal, datada el 9 de desembre de 1874, apareix esmentada com "capella pública del patronat de la família Conill de la vila d'Olot", membres de la família del veí casal de Cuní.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Capella de Nostra Senyora de l'Esperança». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].