Capella de Santa Magdalena (Gisclareny)
Capella de Santa Magdalena | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural del Cadí-Moixeró | |||
Construcció | segle XVII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 930 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Gisclareny (Berguedà) | |||
Localització | Faia, Gisclareny | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 3343 | |||
La Capella de Santa Magdalena és un edifici del poble de Faia, al municipi de Gisclareny (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una petita capella barroca formada per una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, amb un presbiteri quadrat i un petit campanar d'espadanya sobre el mur de llevant. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab i el parament, de carreus de pedra de diverses dimensions units amb morter. La porta d'accés és un arc escarser amb grans dovelles. A la zona superior trobe, un òcul que il·lumina la nau. L'interior és enguixat; conserva una imatge de la santa, aixoplugada per un retaule de guix.[1]
Història
[modifica]L'església de santa Magdalena és documentada des del 1288 i probablement fou bastida pels senyors Faia. Mai passà de ser una simple capella familiar i com a tal fou reformada el 1666, aprofitant part dels materials de l'anterior edifici romànic en mal estat.[1]
Durant l'època medieval la documentació enregistra llegats piadosos a favor de l'església per part dels senyors de Faia i dels mateixos barons de Pinós.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Capella de Santa Magdalena». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya romànica. El Berguedà, 1985
- Serra Vilaró, Joan; Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius., 1930-1950