Capitalisme morat
El capitalisme morat, capitalisme violeta o capitalisme feminista és un terme utilitzat per designar, des d'una perspectiva crítica, la incorporació d'alguns postulats del moviment feminista al capitalisme i a l'economia de mercat.[3][4][5][6]
Les crítiques es basen, d'una banda, en què la integració de les dones al mercat laboral no ha suposat un canvi de paradigma del model socioeconòmic cap a un més horitzontal i igualitari, en el qual persisteixen diferències salarials[7] i el treball de cures no s'ha repartit i segueix sent assumit majoritàriament per dones.[8]
D'altra banda, també es qüestiona com s'instrumentalitza el feminisme per vendre productes (com roba o música), perdent el seu sentit polític per convertir-se únicament en una moda que no qüestiona com han estat produïts aquests productes i que exclou a la majoria de la població del planeta.[1][9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sansón, Daniela «La ciencia económica se olvidó de las mujeres». PeriFéricas: Escuela de feminismos alternativos.
- ↑ Bardaji Goikoetxea, Itziar «De feminismos y gaztetxes». Pikara Magazine, 06-03-2019.
- ↑ Ehrlich, Howard J. Reinventing Anarchy, Again (en anglès). AK Press, 1996.
- ↑ Loe, Meika «Feminism for Sale: Case Study of a Pro-Sex Feminist Business». Gender and Society, 1999.
- ↑ Vivancos Núñez, Beatriz. Marchas nocturnas 24N. Burgos (2017 - 2018).
- ↑ «¿Se come el capitalismo a las revoluciones?», 17-11-2020.
- ↑ «A falácia do capitalismo feminista: paridade entre gêneros levará mais 257 anos para ser atingida». , 17-12-2019.
- ↑ En la espiral de la energía. Colapso del capitalismo global y civilizatorio. ISBN 978-84-947850-7-8.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ernesto Castro: «El trap es un fenómeno de gente que quiere volver a sentirse joven»». Yorokobu, 01-10-2019.