Caps blaus

Caps blaus

Centaurea jacea
Planta
Tipus de fruit	aqueni
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asterales
Família	Asteraceae
Tribu	Cynareae
Gènere	Centaurea
Espècie	Centaurea jacea L., 1753

Els caps blaus (Centaurea jacea) és una espècie de planta amb flors del gènere --- dins la família de les asteràcies (Asteraceae). És una planta nativa d'Europa, l'oest de Sibèria, el Caucas, Turquia, Algèria i el Marroc.

Addicionalment pot rebre els noms de centàurea, centàurea jàcea, herba de la diabetis, herba per a fer venir llet i herba per al sucre. També s'han recollit les variants lingüístiques centaura, centaurea i sepillo.

Creix a les prades seques i boscos oberts. És una planta herbàcia perenne que assoleix els 10-80 cm d'altura, i produeix les seves flors de color porpra, principalment de juny a setembre.

Farmacologia

Il·lustració

Detall de la flor

Detall de la flor

En segell postal de la URSS

Il·lustració

Principis actius: conté centaurina, colorant, potassi, magnesi, tanins, mucílags. Indicacions: s'usa com a tònic amarg, estomacal, diürètic, antipirètic, cicatritzant. S'usa com a digestiu i per a disminuir la cremor produïda per les febres infantils. La centaurina és un tònic eficaç en digestions difícils. L'aigua destil·lada s'usa com a col·liri en conjuntivitis. S'usa l'arrel. Es recol·lecta a la fi d'estiu.

Taxonomia

Centaurea jacea va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 2: 914. 1753.

El nom genèric Centaurea procedeix del grec kentauros, homes-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals. L'epítet llatí jacea significa "caigut, prostrat o allitat".

Sinònims

• Setachna amara (L.) Dulac [1867]
• Centaurea jacea subsp. jungens Gugler [1904]
• Centaurea commutata (W.D.J.Koch) Stankov
• Centaurea amara L. [1763]
• Setachna fimbriata Dulac [1867]
• Rhaponticum jacea (L.) Scop. [1772]
• Jacea supina Lam. [1779]
• Jacea pratensis Lam. [1779]
• Jacea decumbens Delarbre [1800]
• Jacea communis Delarbre [1800]
• Cyanus jacea (L.) P.Gaertn., B.Mey. & Scherb. [1801]
• Centaurea pratensis Salisb.
• Centaurea amara proles amara
• Centaurea variabilis H.Lév.
• Behen jacea Hill
• Calcitrapa jacea (L.) Peterm.
• Calcitrapa pratensis (Salisb.) Peterm.
• Centaurea consimilis
• Centaurea croatica (Hayek) Soest
• Centaurea decumbens Dubois ExPers.
• Centaurea hastata Gugler
• Centaurea humifusa Gueldenst. exLedeb.
• Centaurea jungens Gugler
• Centaurea lacera Simonk.
• Centaurea lusitanica (Hayek) Soest
• Centaurea majuscula (Rouy) Soest
• Centaurea mediana Gugler
• Centaurea mollis Schleich.
• Centaurea nemophila Jord. exNyman
• Centaurea nigrescens Gren. & Godr.
• Centaurea platylepis Peterm.
• Centaurea scopulicola (Rouy) v.Soest
• Centaurea syrmiensis Gugler
• Centaurea viretorum Jord. exNyman
• Cyanus collinus
• Cyanus jacea
• Jacea tomentosa Gilib.

subsp. dracunculifolia (Dufour) A.Bolòs

• Centaurea dracunculifolia Dufour
• Jacea thrinciifolia (Dufour) Holub

subsp. forojuliensis (Poldini) Greuter

• Centaurea forojuliensis Poldini

subsp. julica (Hayek) Greuter

• Centaurea haynaldii subsp. julica (Hayek) I.Mayer
• Centaurea haynaldii var. julica Hayek
• Centaurea julica (Hayek) Soest

subsp. substituta (Czerep.) Mikheev

• Centaurea substituta Czerep.
• Jacea substituta (Czerep.) Soják
• Centaurea pannonica subsp. substituta Dostál

subsp. timbalii (Martrin-Donos) Braun-Blanq. & al.

• Centaurea amara subsp. timbalii (Martrin-Donos) Braun-Blanq. & al.
• Centaurea approximata (Rouy) Rouy
• Centaurea timbalii Martrin-Donos
• Centaurea vinyalsii subsp. approximata (Rouy) Dostál

subsp. vinyalsii (Sennen) O.Bolòs & al.

• Centaurea amara subsp. angustifolia Gremli
• Centaurea amara var. mairei Arènes
• Centaurea vinyalsii Sennen

subsp. weldeniana (Rchb.) Greuter

• Centaurea amara subsp. weldeniana (Rchb.) Kušan
• Centaurea weldeniana Rchb.
• Centaurea weldeniana var. balcanica Hayek
• Jacea weldeniana (Rchb.) Holub

Bibliografia

• Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
• Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
• Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i-xv, 1-261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
• Cronquist, A. J. 1994. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A. 5: 1-496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
• Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i-lxiv, 1-1632. American Book Co., New York.
• Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i-xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
• Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
• Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i-910. New York Botanical Garden, Bronx.
• Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1-343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
• Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1-1681. University of California Press, Berkeley.
• Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117-1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
• Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
• Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i-xcvi, 1-983; 107(2): i-xx, 985-2286; 107(3): i-xxi, 2287-3348.