Capverdians
 Eugénio Tavares • Jorge Carlos Fonseca • Rúben Sança | |
| Tipus | habitant i població humana  |
|---|---|
| Població total | 800.000 aprox. |
| Llengua | Portuguès, crioll capverdià |
| Religió | Cristianisme (Catolicisme) |
| Epònim | Cap Verd |
| Geografia | |
| Estat | Cap Verd |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Cap Verd 491.875 (2010)[1] Portugal 68.145 (2008)[2] Estats Units 33.119 (2010)[3] Angola 45.000 São Tomé i Príncipe 25.000 Senegal 25.000 França 25.000 | |
Capverdians (portuguès cabo-verdianos) són els ciutadans de Cap Verd. Cap Verd és una sociedade mestiça (com es descriu en portuguès), cosa que vol dir que és la llar de gent de races barrejades. Gairebé tots els capverdians o els seus avantpassats van emigrar dins dels últims cinc segles.
Grups racials
[modifica]L'arxipèlag de Cap Verd era deshabitat quan els portuguesos el van descobrir en 1456. Hi foren portats esclaus africans per treballar en les plantacions portugueses. Com a resultat, els capverdians són mulats (mestiços en portuguès), ja que tenen orígens barrejats blancs i negres. Així entre els avantpassats europeus hi ha mariners espanyols i italians a qui els va concedir terres l'Imperi Portuguès, seguits pels colons portuguesos, exiliats, i jueus portuguesos víctimes de la Inquisició. Molts estrangers procedents d'altres parts del món es van establir a Cap Verd com a territori permanent. La majoria d'ells eren neerlandesos, francesos, britànics (anglesos) àrabs i jueus (del Líban i del Marroc).
| Capeverdians segons el cens de 1950 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Grup racial | Ref. | % de la població de Cap Verd | ||
| Mestiços | [4] | 69,6 | ||
| Negres (africans) | [5] | 28,4 | ||
| Blancs | [4] | 2,0 | ||
| Altres o desconeguts | [5] | 0,0 | ||
| L'última vegada que Cap Verd comptà l'origen racial fou en el cens de 1950. | ||||
Un estudi genètic va revelar que l'ascendència de la població de Cap Verd és predominantment europea en la línia masculina i africana oriental en la línia femenina; comptats junts el percentatge és de el 56% africans i 44% europeus.[6]
Diàspora
[modifica]Avui molts capverdians viuen fora de Cap Verd, amb importants comunitats d'emigrants[7] capverdians als Estats Units (500.000 d'ascendència capverdiana, amb majors concentracions a les costes de Nova Anglaterra des de Providence (Rhode Island), a New Bedford (Massachusetts)). El 2008 l'Institut Nacional d'Estadística de Portugal estimà que 68.145 capverdians residien legalment a Portugal. Això suposava "el 15,7% de tots els estrangers que vivien legalment al país."[2] El més conegut és el futbolista professional Cristiano Ronaldo que té part d'ascendència capverdiana a través de la seva besàvia paterna, Isabel da Piedade, qui als 16 anys va emigrar des de Praia fins a Madeira, va treballar a la capital Funchal i es va casar amb el portuguès José Aveiro, besavi patern de Cristiano.[8]
Hi ha poblacions significatives de capverdians a Angola (45.000), São Tomé i Príncipe (25.000), Senegal (25.000), els Països Baixos (20.000, dels quals 15.000 concentrats a Rotterdam), França (25.000), Espanya (12.500), Itàlia (10.000) Luxemburg (7.000) i Escandinàvia (7.000). Hi ha una comunitat capverdiana a l'Argentina de 8.000 persones. Un gran nombre de capverdians i de descendents de capverdians que emigrren abans de 1975 no són inclosos a les estadístiques perquè tenien aleshores passaport portuguès.
Llengües
[modifica]La llengua oficial de Cap Verd és el portuguès. És la llengua d'instrucció i de govern. El crioll capverdià s'utilitza col·loquialment i és la llengua materna de pràcticament tots els capverdians. El crioll capverdià o kriolu és un continu dialectal d'un crioll portuguès. Hi ha una quantitat substancial de literatura en llengua criolla, especialment en el crioll de Santiago i el crioll de São Vicente. El crioll ha anat guanyant prestigi des de la independència de la nació de Portugal.
Religió
[modifica]Religió a Cap Verd (2010)[9]
Més del 93% de la població de Cap Verd és nominalment catpolica, segons una enquesta informal feta per les esglésies locals.[10] Un 5% de la població és Protestant.[11] La principal denominació Protestant és l'Església del Natzarè.[10]
Altres grups són l'Església Adventista del Setè Dia, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Mormons), les Assemblees de Déu, l'Església Universal del Regne de Déu, l'Església Nova Apostòlica i altres grups pentecostalistes i evangèlics.[10] Hi ha petites comunitats de fe bahà'í i musulmanes[10] El nombre d'ateus s'estima en menys de l'1% de la població.[10]
Cultura
[modifica]La cultura de Cap Verd reflecteix la seva barreja d'arrels portugueses i africanes. És ben coneguda per les seves diverses formes de la música com ara la morna, i una àmplia varietat de balls: el ball suau morna, la Funaná, l'extrema sensualitat de la coladeira, i la dansa batuque. Aquestes són un reflex de la diversitat d'orígens dels habitants de Cap Verd. El terme "criolo" s'utilitza per referir-se als residents, així com a la cultura de Cap Verd.
Referències
[modifica]
- ↑ «Estado da população cabo-verdiana». Arxivat de l'original el 2014-11-13. [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «A Semana. "Cape Verdeans make up 15.7% of all foreigners in Portugal." Retrieved January 20, 2008.». Arxivat de l'original el de febrer 29, 2008. [Consulta: de maig 4, 2016].
- ↑ «PLACE OF BIRTH FOR THE FOREIGN-BORN POPULATION IN THE UNITED STATES, Universe: Foreign-born population excluding population born at sea, 2007-2011 American Community Survey 5-Year Estimates». United States Census Bureau. [Consulta: 16 juliol 2013].
- ↑ 4,0 4,1 Fractionalization in Portuguese colonial territories in 1950, according to the Portuguese Yearbook, 1950, vol. II. Racial composition of total population (Page: 6)
- ↑ 5,0 5,1 Fractionalization in Portuguese colonial territories in 1950, according to the Portuguese Yearbook, 1950, vol. II. Racial composition of total population
- ↑ «Actualidade». Asemana.sapo.cv. Arxivat de l'original el 2013-05-01. [Consulta: 31 gener 2013].
- ↑ Jorgen Carling, 2004, p.113-132
- ↑ «Cristiano Ronaldo of Cape Verdean descent, according to Portuguese newspaper». www.asemana.publ.cv, 13-01-2009. Arxivat de l'original el 10 de juny 2015. [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ (CABO VERDE). Retrieved 06-10-2012.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 International Religious Freedom Report 2007: Cape Verde. United States Bureau of Democracy, Human Rights and Labor (September 14, 2007). Aquest article incorpora text d'aquesta font, que es troba al domini públic.
- ↑ Susanne Lipps: Kapverdische Inseln, p.47. Ostfilern 2009.