Tauró de puntes negres dels esculls
Carcharhinus melanopterus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 39375 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Carcharhiniformes |
| Família | Carcharhinidae |
| Gènere | Carcharhinus |
| Espècie | Carcharhinus melanopterus Quoy i Gaimard, 1824 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El tauró de puntes negres dels esculls (Carcharhinus melanopterus) és una espècie de peix cartilaginós de la família dels carcarínids i de l'ordre dels carcariniformes. Es troba entre les espècies més abundants que habiten els esculls de corall dels oceans Índic i Pacífic. Habita les aigües poc profundes, generalment en grups. Normalment mesura 1'6 m de longitud i pot arribar als 37 km/h de velocitat.
Aquest tauró té predilecció pel seu territori habitual, així s'arriba a mantenir diversos anys en un mateix radi d'acció força limitat. És un depredador actiu de petits peixos, cefalòpodes i crustacis, i també s'ha documentat que s'alimenta de serps i aus marines. De la mateixa manera que altres membres de la seva família, aquest tauró és vivípar, i les femelles donen a llum entre dos i cinc cries en un cicle biennal, anual o possiblement bianual.
Es tracta d'un tauró tímid, difícil d'acostar-s'hi i rarament representa un perill per als humans si no és que l'alimentin. Aquest tauró ha estat caçat per utilitzar-ne la seva carn, aletes i fer-ne oli de fetge, si bé no es considera una espècie comercialment significativa. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa ha classificat el tauró de l'escull negre com a espècie gairebé amenaçada. Tot i que l'espècie en conjunt està força estesa i és relativament comuna, la pesca continuada d'aquest tauró que, a més a més, té un període de gestació lenta, ha provocat la davallada de les poblacions en diversos indrets.
Referències
[modifica]- Fordham et al (2006). Tauró de puntes negres dels esculls. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 8 de desembre del 2007 (en anglès).
