Caregue

Caregue

Caregue, a dalt de la imatge
Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 28′ 11″ N, 1° 06′ 17″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Rialb
Població humana
Població	13 (2023)
Geografia
Altitud	1.165,5 m
Codi INE	25183000200
Codi IDESCAT	2518320002200

Caregue és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.

És situat a 1.165,5 m alt, en un coster a la dreta del Riu de Caregue, en el contrafort sud-oest del Serrat d'Arquer. És a prop i al nord del poble d'Escàs.

Caregue té l'església parroquial de Sant Martí i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.

Etimologia

Explica Joan Coromines que Caregue, documentat com a Caresgue en documents antics, un karisue, amb el component ker (roca), i el sufix -sue, amb u consonàntica, que es converteix en consonant velar, -esgue.

Geografia

El poble de Caregue

Les cases del poble

Casa Anton Casa Ardiaca Casa Asidro Casa Baró Casa Batlle Casa Bellera Casa Bertran Casa Botxa Casa Bruno Casa Bursó

Casa Cappelat Casa Contra Casa Cucoró Casa Ampuy Casa Esquerdet Casa Fierro Casa Font Casa Fraret Casa Galí

Casa Gallard Casa Gepa Casa Jaumet Casa Jaume Xic Casa Joan Baró Casa Jongalí Casa Llaqueta Casa Llau Casa Macareu

Casa Maciana Casa Maïlla Casa Marió Casa Mestret Casa Montaner Casa Pejan Casa Peri Casa Plaça Casa Quet

Casa Ramon La Rectoria Casa Reiet Casa Sastre Casa Tapiró Casa Toni Casa Veleta Casa Vidal Casa Voluntari

Història

Mare de Déu de la Muntanya de Caregue, talla romànica exposada al Museu Diocesà d'Urgell.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Caregue declara 1 foc eclesiàstic i 11 focs laics, uns 60 habitants.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Caregue. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya amb exposició al sud; la combaten perfectament tots els vents. El clima hi és fred, i les malalties més comunes són les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 18 cases i una font d'aigua molt forta. L'església parroquial de Sant Martí, té rector de provisió diocesana en concurs general i dos beneficiats de sang (fills de la parròquia). En depèn l'església d'Escàs. Les terres són en general fluixes, pedregoses i muntanyoses, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sobretot sègol, a més de fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i ovelles. Hi havia molta caça de conills, llebres i perdius. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 142 ànimes (habitants).

Demografia

Evolució demogràfica

1857	1888	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
209	204	140	147	195	159	115	90	102	39	11	19	20	20	22	24	26	29	22

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Bagergue/Caregue». A: Onomasticon cataloniae. I A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Surp». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

• Caregue en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya