Caregue
Tipus | entitat singular de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Comarca | Pallars Sobirà | |||
Municipi | Rialb | |||
Població humana | ||||
Població | 13 (2023) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.165,5 m | |||
Codi INE | 25183000200 | |||
Codi IDESCAT | 2518320002200 | |||
Caregue és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.
És situat a 1.165,5 m alt, en un coster a la dreta del Riu de Caregue, en el contrafort sud-oest del Serrat d'Arquer. És a prop i al nord del poble d'Escàs.
Caregue té l'església parroquial de Sant Martí i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.
Etimologia
[modifica]Explica Joan Coromines que Caregue, documentat com a Caresgue en documents antics, un karisue, amb el component ker (roca), i el sufix -sue, amb u consonàntica, que es converteix en consonant velar, -esgue.
Geografia
[modifica]El poble de Caregue
[modifica]
|
|
|
|
|
Història
[modifica]Edat moderna
[modifica]En el fogatge del 1553, Caregue declara 1 foc eclesiàstic i 11 focs laics,[2] uns 60 habitants.
Edat contemporània
[modifica]Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Caregue. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya amb exposició al sud; la combaten perfectament tots els vents. El clima hi és fred, i les malalties més comunes són les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 18 cases i una font d'aigua molt forta. L'església parroquial de Sant Martí, té rector de provisió diocesana en concurs general i dos beneficiats de sang (fills de la parròquia). En depèn l'església d'Escàs. Les terres són en general fluixes, pedregoses i muntanyoses, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sobretot sègol, a més de fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i ovelles. Hi havia molta caça de conills, llebres i perdius. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 142 ànimes (habitants).
1857 | 1888 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
209 | 204 | 140 | 147 | 195 | 159 | 115 | 90 | 102 | 39 | 11 | 19 | 20 | 20 | 22 | 24 | 26 | 29 | 22 |
Referències
[modifica]- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Mossèn Pere Periquet; Antoni Periquet, Antoni Plassa, Antoni Baró, Joan Periquet, Jaume Periquet, Pere Massa, Gaspar Benavent, Guillem de Vidal, Joan Ricart, Pere Roní i Bernat Montaner. Iglésias 1981, p. 70.
- ↑ Madoz 1845.
- ↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
Bibliografia
[modifica]- Coromines, Joan. «Bagergue/Caregue». A: Onomasticon cataloniae. I A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Surp». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.