Vés al contingut

Carist

Plantilla:Infotaula indretCarist
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusvila Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaEubea Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaKarystos Municipality (Grècia) (en) Tradueix i Commune of Karystos, Evia (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 00′ 57″ N, 24° 25′ 13″ E / 38.015792°N,24.420275°E / 38.015792; 24.420275
Característiques
Altitud28 m Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdimoskarystou.gr Modifica el valor a Wikidata

Carist (grec: Κάρυστος, Káristos) és una vila de Grècia situada al municipi homònim, a l'illa d'Eubea. Es troba a la costa sud de l'illa, a les faldes del mont Oque. Té uns 5.000 habitants, que suposen una part considerable dels 12.000 que té el municipi. Està connectada per carretera amb la capital de l'illa, de la qual dista uns 120 km, mentre que la connexió més ràpida amb Atenes és amb el ferri que connecta el port de Rafina, a l'Àtica, i el de Marmari, a 10 km a l'oest de Carist.

A l'antiguitat, la ciutat fou coneguda pel seu marbre,[1] molt sol·licitat a Roma. La pedrera era situada a Marmàrion, un lloc a la costa prop de Carist, enfront de la costa de l'Àtica, o bé a una muntanya darrere la ciutat, on s'han trobat possibles restes.

Història

[modifica]

La primera referència de Carist apareix en una tauleta en linear B trobada a Tebes.[2] Posteriorment, apareix al Catàleg de les naus de la Ilíada, i Tucídides i els Iambes al Rei Nicomedes diuen que era fundada dels dríops. La tradició en feia derivar el nom d'un fill de Quiró anomenat Caristos, que en seria l'heroi epònim.

L'expedició persa durant les guerres mèdiques, sota la direcció de Datis i Artafernes, va desembarcar a la ciutat el 490 aC, que després d'una minsa resistència es va haver de sotmetre als invasors. Després de la guerra del Peloponnès va estar en guerra amb Atenes, però finalment es va acordar la pau. A la guerra de Làmia la ciutat va estar al costat d'Atenes. En la guerra de Roma contra Filip V de Macedònia va fer costat als romans.[3]

A diferència de moltes polis gregues, Carist va resistir el pas del món antic al món medieval, i va continuar habitada. Mentre formà part de l'Imperi Romà d'Orient, pertangué al tema de l'Hèl·lada. Amb la Quarta Croada, s'establí a l'illa la Triarquia de Negrepont, i Carist acollí una de les tres baronies en què se subdividí el regne. Fou llavors que es construí el Castel Rosso, sota influència del domini venecià, i on se situà la població fins a època contemporània.[4] Posteriorment, Carist va formar part del Ducat de Neopàtria, i en el folklore de l'illa d'Eubea i de Carist en particular romanen refranys que fan referència als catalans.[5] El 1470, els otomans conqueriren Negrepont i Carist passà a fer part de l'Imperi Otomà.

Després de la Independència el 1830, tota Eubea passà a integrar el nou Regne de Grècia. Anys més tard, a mitjan segle xix, es planificà la ciutat nova, a vorera de mar.

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Carist». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sota la forma ka-ru-to: «ThWu55». Minoan Linear A & Mycenaean Linear B. Arxivat de l'original el 6 març 2016. [Consulta: 24 desembre 2022].
  3. Smith, William (ed.). «Carystus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 gener 2021].
  4. Koder, Johannes; Hild, Friedrich. Tabula Imperii Byzantini. Band 1: Hellas und Thessalia. Vienna: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, 1976, p. 183. ISBN 978-3-7001-0182-6. 
  5. Ayensa, Eusebi.. Els catalans a Grècia : castells i torres a la terra dels Déus. Primera edició. ISBN 9788415711636.