Carl Adolf Lorenz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1837  Koszalin (Polònia) |
| Mort | 3 març 1923 (85/86 anys) Szczecin (Polònia) |
| Sepultura | Cementiri central de Szczecin |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, director d'orquestra |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Siegfried Wilhelm Dehn |
 
| |
Carl Adolf Lorenz (Köslin, Pomerània, Prússia, 1837 – 1923) fou un compositor alemany.
Estudià a la Universitat de Berlín: amb Siegfried Wilhelm Dehn, contrapunt, piano i composició amb Friedrich Kiel i instrumentació amb el mestre de capella, Gährich. Es graduà com a doctor en filosofia, i va romandre a Berlín fins al 1864 que es traslladà a Estrasburg per dirigir la Societat musical. Dos anys més tard es convertí en professor en el Gymnasium, i director musical i organista a Stettin, també fou crític d'òpera.
Com a compositor assolí grans èxits amb llurs oratoris: Winfried (1888). Otto der Grosse, Krösus, Die Jungfrau von Orleans, Golgatha i Das Licht (1907), i amb l'òpera Harald und Theano (Hannover, 1893); també va compondre música de cambra i pedagògica.
Entre la multitud d'alumnes importants de Lorenz, tingué al Conservatori de Dresden a Eduard Behm i al saxó Adolf Borsdorf.[1]
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Tom núm. 31, pàg. 222 (ISBN 84-239-4531-6)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 178 (ISBN 84-239-4572-3)