Carl Anton Larsen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 agost 1860  Larvik (Noruega) | ||
| Mort | 8 desembre 1924 (64 anys) mar de Ross | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Capità marí, Balener, i explorador antàrtic. | ||
| Participà en | |||
| 16 octubre 1901 | Expedició Antàrtica sueca de 1901 a 1903 |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Andrine Larsen, née Thorsen | ||
| Fills | Nora Widmark, Margit Kohl-Larsen | ||
| Pares | Capità Ole Christian Larsen i Ellen Andrea Larsen, nascuda Engelbrightsen | ||
Carl Anton Larsen (7 d'agost de 1860 – 8 de desembre de 1924)[1] va ser un explorador noruec de l'Antàrtida que entre altres contribucions trobà fòssils pels quals rebé un premi de la Royal Geographical Society.[2] El desembre de 1893 va esdevenir la primera persona a esquiar a l'Antàrtida en la capa de gel que rep el seu cognom, Larsen.[3] Larsen és considerat el fundador de la indústria balenera de l'Antàrtida i de l'assentament del Grytviken a la Geòrgia del Sud.[4] El 1910, després d'alguns anys de residir a la Geòrgia del Sud es nacionalitzà britànic.[5]
Biografia
[modifica]Carl Anton Larsen nasqué a Østre Halsen, Tjolling, fill del capità marí Ole Christian Larsen i d'Ellen Andrea Larsen (de nom de soltera Thorsen).[1][6] La seva família es traslladà aviat a Sandefjord, centre de la indústria balenera noruega on Carl Anton practicà des d'infant la pesca. Aviat aprengué anglès i castellà.
La primera expedició seva a l'Antàrtida tingué lloc en el vaixell Jason de 1892 a 1894 amb diversos descobriments de territoris com la capa de gel Larsen, la Costa Foyn en la Terra de Graham i la terra del Rei Ocar II i l'illa Roberston. Es trobava també a bord en el viatge de Fridtjof Nansen a Groenlàndia de la travessera d'oest a est de 1888.[7][8]
Durant l'expedició sueca de 1901-04.[9] a part de la seva tripulació hivernà durant dos mesos a l'illa Snow Hill,[10] i ell i la seva tripulació passaren l'hiver de 1903 a l'illa Paulet alimentant-se de pingüins i foques fins a ser rescatatas per la corbeta argentina Uruguay.
Larsen i Geòrgia del Sud
[modifica]
El 1904 Larsen s'assentà a l'illa britànica de Geòrgia del Sud en l'Antàrtida renovant-ne la indústria balenera a Grytviken. Amb Argentina, Noruega i el Regne Unit fundà la Compañía Argentina de Pesca que en pocs anys passà a produir el 70% de l'oli de balena del Món.[11]
Larsen, fundà l'estació meteorològica de Grytviken amb dades des de 1905 i introduí rens a Geòrgia del Sud.
Una església luterana noruega va ser prefabricada a Noruega i instal·lada a Grytviken l'any 1913. Va ser en aquest edifici, l'any 1922, on es van fer els funerals de l'explorador Ernest Shackleton abans d'enterrar-lo a Grytviken en el mateix cementiri de l'església.[12]
Referències
[modifica]Llibres
[modifica]- Antarctica, great stories from the frozen continent. Australia: Reader's Digest, 1985. ISBN 0949819646.
- Alberts, Fred G.. Geographic Names of the Antarctic. Washington: U.S. National Science Foundation, 1980.
- Alexander, Caroline; Hurley, Frank. Endurance. Londres: Bloomsbury, 1998. ISBN 9780747541233.
- Child, Jack. Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum. Nova York: Praeger Publishers, 1988. ISBN 9780275928865.
- Mills, William James. Exploring Polar Frontiers A Historical Encyclopedia. London: ABC-CLIO Publishing, 2003. ISBN 1-57607-422-6.
- Rabassa, Jorge; Borla, Maria Laura. Antarctic Peninsula & Tierra del Fuego. London, New York: Taylor and Francis, 2006. ISBN 9780415413794.
- Risting, Sigurd. Kaptein C. A. Larsen (en norwegian). Oslo: Cappelen Akademiske forlag, 1929.
- Riffenburgh, Beau. Encyclopedia of the Antarctic. Vol. 1. Londres: Taylor and Francis, 2006. ISBN 0415970245.
- Rubin, Jeff. Antarctica. Lonely Planet Publications, 2008. ISBN 1741045495.
- Rubin, Jeff. Antarctica: a Lonely Planet Travel Survival Kit. Oakland, CA.: Lonely Planet Publications, 1996. ISBN 0864424159.
- Stewart, Andrew. Antarctica: An Encyclopedia. 2 vol. set. Londres: McFarland and Co, 1990. ISBN 0899504701.
- Villiers, Alan. Pioneers of the Seven Seas. Londres: Routledge & Paul, 1956.
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Larsen, Carl Anton. «1900 Census for the Municipality of Sandefjord». Norwegian Historical Data Centre. Arxivat de l'original el 13 de maig 2019. [Consulta: 23 octubre 2009].
- ↑ Rabassa, Jorge; Borla, Maria Laura. Antarctic Peninsula & Tierra del Fuego. Taylor and Francis, 2006-11-21, p. 40. ISBN 9780415413794.[Enllaç no actiu]
- ↑ http://www.jamescairdsociety.com/southgeorgia.php Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine. The James Caird Society
- ↑ Mills, William James. Exploring Polar Frontiers A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2003, p. 373–374. ISBN 1-57607-422-6 [Consulta: 10 agost 2011]. Arxivat 2006-10-21 a Wayback Machine.
- ↑ The Island of South Georgia, p. 238, Robert Headland, 1992
- ↑ Riffenburgh, Beau. Encyclopedia of the Antarctic, Vol. 1. Taylor & Francis, Inc., octubre 2006, p. 584. ISBN 0415970245 [Consulta: 22 octubre 2009].
- ↑ Rubin, Jeff. Antarctica. Lonely Planet Publications, 2008, p. 40. ISBN 1741045495 [Consulta: 22 octubre 2009].
- ↑ Antarctica. Sydney: Reader's Digest, 1985, pp. 126-127, 152-159, 296-297, 305.
- ↑ Child, Jack. Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum. New York: Praeger Publishers, 1988, pp. 13-14, 27-28, 72.
- ↑ Lonely Planet, Antarctica: a Lonely Planet Travel Survival Kit, Oakland, CA: Lonely Planet Publications, 1996, pp. 23, 278-279, 307.
- ↑ Business: Whales (Time Magazine. May 28, 1934) http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,754169,00.html?iid=chix-sphere Arxivat 2012-11-03 a Wayback Machine.
- ↑ Endurance (per Caroline Alexander. London: Bloomsbury. 1998)
- «Business: Whales». Time Magazine, 28-05-1934. Arxivat de l'original el 2012-11-03. [Consulta: 24 octubre 2009].
- Larsen, Carl Anton. «1900 Census for the Municipality of Sandefjord». Norwegian Historical Data Centre. Arxivat de l'original el 2019-05-13. [Consulta: 24 octubre 2009].
Enllaços externs
[modifica]