Carl Baermann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Carl Ludwig Wilhelm Baermann  24 octubre 1810 Múnic (Alemanya) | ||
| Mort | 23 maig 1885 (74 anys) Múnic (Alemanya) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, clarinetista, pedagog musical | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Alumnes | Amy Beach | ||
| Instrument | Clarinet i Corno di bassetto | ||
| Família | |||
| Fills | Karl Bärmann | ||
| Pare | Heinrich Joseph Baermann | ||
 
| |||
Carl Baermann (Múnic, 24 d'octubre de 1810 - Múnic, 23 de maig de 1885),[1] de nom complet Carl Ludwig Wilhelm Baermann, fou un compositor i virtuós alemany del clarinet i el corno di bassetto.
Biografia
[modifica]Baermann era fill del clarinetista Heinrich Joseph Baermann i de la cantant Helene Harlaß (1785-1818);[2]tenia quatre germans. Helene Harlaß havia estat casada anteriorment amb el funcionari bavarès Joseph von Geiger. Carl Baermann es va casar amb Barbara Schmitz i van tenir vuit fills.
Baermann va ser format musicalment pel seu pare i va formar part de l'orquestra de la cort de Múnic des del 1825 com a aprenent i des del 1832, com a intèrpret de corno di bassetto.
Realitzà una gira per Europa amb el seu pare en 1827, 1832 i 1838. En 1833 van estrenar les Konzert Stücke[3]de Felix Mendelssohn, amb gran acollida. Les composicions de Carl Baermann, amb 88 números d'opus, eren populars entre els virtuosos del clarinet .
Va succeir el seu pare com a clarinetista solista el 1847.
Va desenvolupar la seva Vollständige Clarinettenschule ("Mètode complet per a clarinet") mentre ensenyava a la Königlichen Musikschule, que va aparèixer en cinc volums el 1867 a Offenbach. Amb el fabricant d'instruments Johann Georg Ottensteiner, va patentar un model de clarinet el 1860,[4]que fou popular entre el clarinetista de Brahms Richard Mühlfeld.
El seu fill, Karl Baermann (1839–1913), va ser alumne de Peter Cornelius i Franz Lachner i amic de Franz Liszt. Va treballar com a professor de piano a l'Escola de Música de Múnic abans de traslladar-se a Boston[5]el 1881, on es va convertir en un pianista i professor d’èxit; Amy Beach, Lee Pattison, Frederick Converse, Dai Buell i George Copeland foren alguns dels seus estudiants.[6][7]Va compondre diverses obres per a piano sol i amb orquestra,[8] i un conjunt d’estudis, op.4.
El seu oncle Carl Baermann (1782-1842) fou fagotista a Potsdam.[9]
Composicions
[modifica]- Concerto Militaire per a clarinet i orquestra, op. 6
- Fantaisie brillante per a clarinet i piano, op. 7
- Variations brillantes per a clarinet i piano, op. 8
- La nuit étoilée (Fantasia d'una nit estrellada) per a clarinet i piano,
- Duo Concertant per a dos clarinets i piano, op. 33
- Konzertstück, per a clarinet i piano / orquestra, op. 44
- Travestie per a clarinet i piano, op. 45
- Konzertstück No.1 per a clarinet i piano / orquestra, op. 49
- Vollständige Clarinett-Schule (Mètode complet per a clarinet) Op. 63 i 64
- Històric i teòric (Op. 63)
- Estudis preparatoris (Op. 63)
- Estudis diaris (Op. 63)
- Peces curtes (Op. 64)
- Solos (Op. 64)
Referències
[modifica]- ↑ Robert Erdt documenta que Carl Baermann va néixer el 1811. Robert Erdt: Der Münchner Klarinettenvirtuose Carl Baermann. Múnic 2010, pàg. 116
- ↑ Sobre Helene Harlas vegeu Karl-Josef Kutsch, Leo Riemens: Großes Sängerlexikon. Quarta edició ampliada i actualitzada, Múnic 2003, ISBN 3-598-11598-9, p. 10206 i següents.
- ↑ Peces concertants en fa menor i re menor per a clarinet, corno di bassetto, trompa i piano, op. 113 i op. 114
- ↑ Stephen Fox: Mühlfeld's Clarinet, per Stephen Fox
- ↑ Lemma Karl Baermann, a MGG, volum 1, pàg. 1615
- ↑ Lee Pattison/Carl Baermann Collection, Conservatori de Nova Anglaterra.
- ↑ George Copeland Is Impressive In Stonington Theatre Piano Recital, The Day, 17 de juliol de 1954.
- ↑ Pamela Weston. "Carl Baermann (iii)" a Grove Music Online
- ↑ Lemma Baermann, Carl (I), a MGG, volum 1, pàg. 1615
Bibliografia
[modifica]- Lemma Baermann, Carl (II), a Die Musik in Geschichte und Gegenwart, volum 1, p. 1615
- Thomas Grass, Dietrich Demus, René Hagmann: Das Bassetthorn: seine Entwicklung und seine Musik. BoD – Books on Demand, 2004, ISBN 3-8311-4411-7, pàg. 98 i següents (Carl Baermann, p. 98, a Google Books).
- Robert Erdt: Der Münchner Klarinettenvirtuose Carl Baermann (1811–1885) als Pädagoge, Klarinettist und Komponist: Zum Einsatz der Klarinette im 19. Jahrhundert und ihrer didaktischen Vermittlung. Peter Lang, Frankfurt del Main, 2010. Dissertació. Múnic 2009