Vés al contingut

Carl Craig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Craig
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCooley High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiscjòquei, productor discogràfic, músic de jazz Modifica el valor a Wikidata
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata -
GènereHouse i tecno Modifica el valor a Wikidata
InstrumentInstrument de teclat, teclat, discjòquei i so Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPlanet E Communications (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webplanet-e.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: carlcraigofficial X: carlcraignet Bandcamp: carlcraig Soundcloud: planetedetroit Spotify: 17dbJyUCrxh4I7iyUrjaHU Apple Music: 4084473 Musicbrainz: 6732e9f3-5f24-4ba4-aef1-a2a49442b96b Songkick: 375525 Discogs: 871 Allmusic: mn0000174035 Modifica el valor a Wikidata

Carl Craig (Detroit, 22 de maig de 1969) és un productor de música electrònica, DJ i fundador del segell discogràfic Planet E Communications.[1] És reconegut internacionalment com una figura destacada i pionera en la segona onada d'artistes techno de la ciutat de Detroit a finals de la dècada del 1980 i principis de la del 1990.[2][3][4] Ha gravat amb el seu nom de pila i amb diversos àlies com Psyche, BFC i Innerzone Orchestra.[5]

Craig ha remesclat també artistes com Manuel Göttsching, Maurizio, Theo Parrish, Tori Amos i Depeche Mode.[6] Va ser nominat al premi Grammy 2008 pel seu remix de la cançó de Junior Boys «Like a Child».[7] Ha publicat enregistraments col·laboratius amb Moritz von Oswald (Recomposed, 2008) i Green Velvet (Unity, 2015).

Trajectòria

[modifica]

Carl Craig va néixer a Detroit el 22 de maig de 1969.[3] La seva mare era mestra i el seu pare carter.[4] Va assistir al Cooley High School on va desenvolupar el seu interès per la música. Va aprendre a tocar la guitarra i més tard es va interessar per la música de club a través del seu cosí Doug Craig, que treballava fent tasques d'il·luminació per a festes de la zona de Detroit. Després d'escoltar el programa de ràdio de Derrick May a l'emissora WJLB, Craig va començar a experimentar amb la gravació en un reproductor de cassets de doble platina.[3]

Des de 1989, Craig ha publicat enregistraments amb un gran nombre d'àlies com Psyche, BFC, 69, Paperclip People i Innerzone Orchestra.[3] Molts d'aquests primers llançaments de Psyche i BFC es van recopilar el 1996 a Elements 1989-1990.[8] Craig va fundar el seu propi segell discogràfic anomenat Planet E Communications el 1991[4] des d'on ha publicat discos d'altres artistes com Kevin Saunderson, Moodymann i Kenny Larkin.[9]

El seu primer àlbum d'estudi, Landcruising, es va publicar a Blanco y Negro Records el 1995.[3] El 1996, va publicar The Secret Tapes of Doctor Eich com a Paperclip People.[10] El 1997 va publicar More Songs About Food and Revolutionary Art[10][11] i el 1999 va llançar Programed amb el sobrenom d'Innerzone Orchestra.[10]

Craig va ser cocreador i director artístic del Detroit Electronic Music Festival el 2000 i el 2001,[12][13][14] i va tornar a ser-ho el 2010.[15][16] Craig va crear una instal·lació sonora, titulada Party/After-Party, que es va exhibir al museu d'art Dia Beacon el març de 2020.[17][18]

Pitchfork el va descriure com un «pioner del techno».[4] Craig s'ha apropat al techno inspirant-se en una àmplia gamma de gèneres musicals com el soul, el jazz, la new wave, la música industrial i el krautrock, mentre que els seus treballs han abastat estils basats en sintetitzadors modulars, breakbeat, house, clàssica i ambient techno.[6] En una entrevista del 2015 va citar The Electrifying Mojo, Prince, Kraftwerk, Juan Atkins i Jeff Mills com les principals influències en la seva música.[19]

La cançó de Craig de 1992 «Bug in the Bassbin», llançada amb el sobrenom d'Innerzone Orchestra, va ser recollida per punxadiscos com 4hero, Goldie i J Majik.[20] Al Regne Unit, els DJ van començar a punxar-la a 45 rpm en lloc de les 33 rpm previstes.[21] Segons Now, el tema «va acabar proporcionant inspiració i, en molts aspectes, escrivint el pla del que es convertiria en el drum and bass a Anglaterra».[21]

Discografia

[modifica]

Àlbums

[modifica]
  • Landcruising (1995)
  • The Secret Tapes of Doctor Eich (1996) (as Paperclip People)
  • More Songs About Food and Revolutionary Art (1997)
  • Programmed (1999) (as Innerzone Orchestra)
  • The Album Formerly Known As... (2005)
  • Recomposed (2008) (with Moritz von Oswald)
  • Unity (2015) (with Green Velvet)
  • Versus (2017)

Recopilacions

[modifica]
  • The Sound of Music (1995) (as 69)
  • Elements 1989-1990 (1996) (as Psyche/BFC)
  • Designer Music V1 (2000)
  • Abstract Funk Theory (2001)
  • From the Vault: Planet E Classics Collection Vol. 1 (2006)
  • The Legendary Adventures of a Filter King (2009) (as 69)

Mescles de DJ

[modifica]
  • DJ-Kicks: Carl Craig (1996)
  • House Party 013: A Planet E Mix (1999)
  • Onsumothasheeat (2001)
  • The Workout (2002)
  • Fabric 25 (2005)
  • The Kings of Techno (2006) (with Laurent Garnier)
  • Sessions (2008)
  • Masterpiece (2013)
  • Detroit Love (2019)

EP

[modifica]
  • 4 Jazz Funk Classics (1991) (as 69)
  • Sound on Sound (1993) (as 69)
  • Lite Music (1994) (as 69)
  • The Floor EP (1996) (as Paperclip People)
  • Just Another Day (2004)
  • Paris Live (2007)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Toland, Justin. «Carl Craig: once upon a time in Detroit (page 2 of 3)». Fact, 08-02-2011. [Consulta: 8 agost 2019].
  2. ↑ Hinton, Patrick. «The 10 best 90s techno albums». Mixmag, 29-09-2017. [Consulta: 19 agost 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Nasrallah, Dimitri. «Carl Craig - Intergalactic Beats». Exclaim!, 01-03-2008. Arxivat de l'original el April 20, 2008. [Consulta: 8 agost 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Fitzmaurice, Larry. «Carl Craig». Pitchfork, 04-12-2013. [Consulta: 8 agost 2019].
  5. ↑ Lhooq, Michelle. «Carl Craig Took Me on a Tour of Detroit's Most Sacred Techno Landmarks». Vice, 28-07-2016. [Consulta: 8 agost 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 Bush, John. «Carl Craig - Biography». AllMusic. [Consulta: 6 novembre 2015].
  7. ↑ «Carl Craig and Justice nominated for Grammys». Resident Advisor, 10-12-2007. [Consulta: 18 agost 2019].
  8. ↑ «Planet E to reissue Carl Craig's juvenilia collection Elements 1989-1990». Fact, 19-11-2012. [Consulta: 22 agost 2019].
  9. ↑ Orenstein, Carre. «Detroit Love lab LA takeover with Carl Craig and Stacey Pullen». Mixmag, 16-12-2014. [Consulta: 8 agost 2019].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Cyclone. «5 albums that showcase Carl Craig's versatility». Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 17 agost 2019].
  11. ↑ Patrin, Nate. «The 50 Best IDM Albums of All Time (page 3 of 5)». Pitchfork, 24-01-2017. [Consulta: 17 agost 2019].
  12. ↑ Orenstein, Carre. «How well do you know the history of Movement Detroit?». Mixmag, 19-05-2016. [Consulta: 8 agost 2019].
  13. ↑ «In gratitude». Metro Times, 06-06-2001. [Consulta: 8 agost 2019].
  14. ↑ Schumacher-Rasmussen, Eric. «Carl Craig Fires Back At Festival Organizers Who Fired Him». VH1, 14-05-2001. Arxivat de l'original el March 23, 2007. [Consulta: 14 novembre 2006].
  15. ↑ Taylor, Ken. «Movement: Carl Craig is Back». XLR8R, 22-05-2009. [Consulta: 8 agost 2019].
  16. ↑ «Versus by Carl Craig». Metacritic. CBS Interactive. [Consulta: 17 agost 2019].
  17. ↑ Goldfine, Jael. «Partying in the Basement of Dia Beacon With Carl Craig». Paper, 12-03-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].
  18. ↑ Brown, Harley. «Why Carl Craig at Dia:Beacon is a Groundbreaking Moment for American Art Institutions». Electronic Beats, 10-08-2020. [Consulta: 14 setembre 2020].
  19. ↑ «Watch Carl Craig discuss Detroit, Prince and his biggest influences». Fact, 19-02-2015. [Consulta: 8 agost 2019].
  20. ↑ Parker, Tristan. «Carl Craig and Innerzone Orchestra». Clash, 02-11-2009. [Consulta: 22 agost 2019].
  21. ↑ 21,0 21,1 Boles, Benjamin. «Carl Craig». Now, 23-01-2003. [Consulta: 22 agost 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carl_Craig&oldid=32038265»