Carl Ebert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1887  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 14 maig 1980 (93 anys) Santa Monica (Califòrnia) |
| Formació | Acadèmia d'Art Dramàtic Ernst Busch |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, actor de cinema, director de teatre |
| Ocupador | Universitat del Sud de Califòrnia |
| Família | |
| Fills | Peter Ebert |
| Premis | |
  
| |
Carl Anton Ebert (Berlín, 20 de febrer, 1887 - Santa Monica, Califòrnia), 14 de maig, 1980), a va ser un actor, director i director artístic alemany.
Biografia
[modifica]Carl Ebert va completar els seus estudis d'actuació amb Max Reinhardt. Després va treballar com a actor en diferents escenaris i va aparèixer en nombroses produccions de cinema i televisió (vegeu filmografia). El 1927 va esdevenir director d'òpera i director artístic al Teatre Estatal de Darmstadt abans de passar al mateix càrrec a la "Deutsche Oper Berlin" el 1931 i ocupar aquest càrrec fins al 1933. Després que els nacionalsocialistes van arribar al poder, va ser difamat per la comunitat cultural nazi com a "bolxevic musical"[1] o com a "bolxevic cultural".[2] Ebert va emigrar a Turquia via Suïssa i Anglaterra, i el 1948 es va traslladar als EUA.
A Anglaterra, Ebert va fundar el Festival de Glyndebourne juntament amb Fritz Busch i hi va treballar com a director artístic fins al 1939 i de nou als anys cinquanta. El 1936[2] es va traslladar a Ankara, on va tenir un paper destacat en l'establiment del conservatori estatal i del teatre estatal. La primera obra que hi va interpretar va ser Madame Butterfly[2] de Giacomo Puccini en turc. El seu assistent durant aquest temps va ser l'escriptor Sabahattin Ali.
Ebert va dirigir l'Institut per l'Òpera de la Universitat del Sud de Califòrnia a Los Angeles de 1948 a 1954. De 1954 a 1961 va ser novament nomenat director artístic de la "Deutsche Oper Berlin". Després de la seva direcció artística allà, Ebert va romandre associat a la "Deutsche Oper" com a director.
El 1955 es va convertir en el primer president del Centre Alemany de l'Institut Internacional del Teatre.[3]
Carl Ebert va ser el pare del director d'òpera britànic-alemany Peter Ebert (1918–2012).[4] El seu net Alex Ebert és el líder de la banda nord-americana "Edward Sharpe and the Magnetic Zeros".
Filmografia
[modifica]- 1913: Das verschleierte Bild von Groß-Kleindorf
- 1914: Der Prinzenraub
- 1914: Erlkönigs Tochter
- 1914: Der Golem
- 1915: Der springende Hirsch
- 1915: § 14 BGB
- 1919: Die lebende Tote
- 1920: Die geschlossene Kette
- 1921: Der Stier von Olivera
- 1923: Nora
- 1923: Erdgeist
- 1923: Wilhelm Tell
- 1923: Der Kaufmann von Venedig
- 1923: Das unbekannte Morgen
- 1924: Lebende Buddhas
- 1925: Das Abenteuer der Sybille Brant
- 1926: Fiaker Nr. 13
- 1926: Sein großer Fall
- 1963: Schwäbische Geschichten
- 1964: Ödenwaldstetten (altaveu)
Premis
[modifica]- 1957: Ernst-Reuter-Plakette
- 1960: Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
- 1961: Deutscher Kritikerpreis
- 1961: Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
- 1966: Creu del comandant Orde del Mèrit de la República Italiana
- 1977: Full de plata de la Unió de Dramaturgs.
Referències
[modifica]- ↑ Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. Fischer, Frankfurt am Main 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 234.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Çiğdem Akyol: Die gespaltene Republik. Die Türkei von Atatürk bis Erdoğan. S. Fischer Verlag, Frankfurt am Main 2023, ISBN 978-3-10-397138-5, S. 47.
- ↑ Zentrum Bundesrepublik Deutschland des Internationalen Theaterinstituts auf miz.org
- ↑ Nachruf zu Peter Ebert auf telegraph.co.uk, 7. April 2013
Bibliografia
[modifica]- Gerhard Beier: Arbeiterbewegung in Hessen. Zur Geschichte der hessischen Arbeiterbewegung durch einhundertfünfzig Jahre (1834–1984). Insel, Frankfurt del Main 1984, ISBN 3-458-14213-4, S. 404.
- Thomas Blubacher: Carl Ebert. a: Andreas Kotte (Hrsg.): Theaterlexikon der Schweiz. Volum 1, Chronos, Züric 2005, ISBN 3-0340-0715-9, S. 510 f.
- Peter Ebert: In this Theatre of Man's Life. The Biography of Carl Ebert. Book Guild, Lewes/Sussex Großbritannien1999, ISBN 1-85776-347-5.
- Yorck A. Haase: Ebert, Carl, a: Roland Dotzert et al.: Stadtlexikon Darmstadt. Konrad Theiss Verlag, Stuttgart 2006, ISBN 978-3-8062-1930-2, S. 190.
- Sabine Hillebrecht (Red.): Haymatloz. Exil in der Türkei 1933–1945 (= Schriftenreihe des Aktiven Museums Faschismus und Widerstand in Berlin e. V. Bd. 8, ZDB-ID 2215929-0). Verein Aktives Museum, Berlín 2000, S. 60–61 (catàleg de l'exposició).
- Ilse Kobán: Warten darauf, dass es wieder Leben wird. Sobre la correspondència entre Carl Ebert i Gertie Ebert. a: Sinn und Form. Bd. 60/2008, Número 5, pàgs. 593–603. (Inclou una biografia Carl Eberts)
- Briefwechsel 1933–1934, Carl Ebert und Gertie Ebert. (I). i (II.) a: Sinn und Form. Vol. 60/2008, número 5 pàgs. 604-630 i número 6 pàgs. 769-793.
- Reiner Möckelmann: Wartesaal Ankara. Ernst Reuter – Exil und Rückkehr nach Berlin. Berliner Wissenschafts-Verlag, Berlín 2013, ISBN 978-3-8305-3143-2, S. 94–102.
- Fred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945. CD-ROM-Lexikon, Kiel 2009, 2. Edició, pàg. 1367f. en línia
- C. Bernd Sucher (Hrsg.): Theaterlexikon. Autoren, Regisseure, Schauspieler, Dramaturgen, Bühnenbildner, Kritiker. Von Christine Dössel i Marietta Piekenbrock amb l'ajuda de von Jean-Claude Kuner i C. Bernd Sucher. 2. edició. Editorial alemanya de butxaca, Munic 1999, ISBN 3-423-03322-3, S. 155.