Vés al contingut

Carl Gottlieb Hering

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Gottlieb Hering
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1766 Modifica el valor a Wikidata
Bad Schandau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1853 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Zittau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, lletrista, pedagog Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsConstantin Hering, Carl Eduard Hering Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7f2e241c-a511-45ad-af61-22bc07b94c6a Lieder.net: 7691 Discogs: 590077 IMSLP: Category:Hering,_Carl_Gottlieb Modifica el valor a Wikidata

Carl Gottlieb Hering (Bad Schandau, 25 d'octubre de 1766 - Zittau, 4 de gener de 1853) fou un pedagog, organista i compositor de música alemany, que és més conegut per establir les rimes infantils Hopp, hopp, hopp, Pferdchen, correr al galop i al matí, nens, hi haurà alguna cosa i el cànon del cafè (C-a-f-f-e-e). És considerat el fundador de la didàctica de la música alemanya.

Hering va estudiar teologia, educació, filologia i filosofia a Leipzig del 1788 al 1791. Després va ser tutor de la família Krug von Nidda zu Gatterstädt a prop de Querfurt fins al 1794. Del 1795 al 1811 va treballar com a professor i, posteriorment, com a vicerector a l'Escola Llatina d'Oschatz. Durant aquest temps va rebre un màster en filosofia el 1796 i va rebre formació musical de Johann Gottfried Schicht. Hering també va treballar com a empleat de la revista setmanal Oschatzer per al ciutadà i el pagès. Del 1802 al 1811 va ser organista a l'església de St. Aegidien (Oschatz). Del 1811 al 1836 va ser mestre i mestre superior, des del 1813 rector a l'escola de Zittau. Va ser membre de la lògia maçònica "Zittau Friedrichs August dels tres cercles".

Va tenir 13 fills amb la seva primera esposa, Christiane Friderike, nascuda Kreuzberg (1777–1817). Entre ells hi havia el fundador de l'homeopatia a Amèrica, Constantin Hering, el compositor Carl Eduard Hering, l'escriptor Ewald Hering (pseudònim Ewald) i el filòleg Julius Robert Hering (1805-1828).

Al registre de defuncions de Zittau del 1853 s'anota al número 8:

« "Va morir el 4 de gener, a principis de la meitat de les dues, enterrat el 7 de gener, mitjà, zlFr., Molt tranquil, el senyor M. Carl Gottlieb Hering, professor emèrit sènior a l'escola local de la ciutat i al seminari, vidu, edat: 86 anys, causa: vellesa, deixa vídua tres fills i dues filles.> »

Obra

[modifica]
  • Exercises[1] 1803 (Manuscrit).
  • Neue, sehr erleichterte, praktische Generalbaßschule für junge Musiker, zugleich als ein nöthiges Hülfsmittel für diejenigen, welche den Generalbaß ohne mündlichen Unterricht in kurzer Zeit leicht erlernen wollen,[2] Oschatz i Leipzig 1805.
  • Orthographische Lese- und Schreibeübungen für Bürger- und Landschulen : als ein bequemes Hülfsmittel zur leichtern Erlernung des Lesens, zu einer richtigern Aussprache und bes. zur Orthographie mitgetheilt. Oschatz 1807.
  • Neue praktische Singschule für Kinder nach einer leichten Lehrart. 4 volums. Gerhard Fleischer, Leipzig 1807–1809.
    • Volum 1.[3] 1807.
    • Volum 2. 1808.
    • Volum 3.[4] 1809.
    • Volum 4.[5] 1809.
  • Neue praktische Klavierschule für Kinder nach einer bisher ungewöhnlichen, sehr leichten Methode. 4 volums. Oschatz 1804–1807; reedició 1809–1812.
    • Volum 1. 1804.
    • Volum 2. 1805; reedició 1809.
    • Volum 3. 1806; reedició 1810.
    • Volum 4.[6] 1807; reedició 1812.
  • Kunst das Pedal fertig zu spielen : und ohne mündlichen Unterricht zu erlernen.[7] Fleischer, Leipzig 1816.
  • Musikalisches Volksschulengesangbuch. 2 volums. Fleischer, Leipzig 1821–1824.
    • Volum 1.[8] 1821.
    • Volum 2.[9] 1824.
  • Jugendfreuden in Liedern mit Melodien und einer Begleitung des Klaviers oder Fortepiano. Zwei Hefte. Gerhard Fleischer, Leipzig 1822-1823.
  • Allgemeines Choralbuch oder Sammlung der in den evangelischen Gemeinden üblichen Kirchenmelodien.[10] Gerhard Fleischer, Leipzig 1825.

Lieder

[modifica]
  • Hopp, hopp, hopp, Pferdchen, lauf Galopp (Cançó infantil Das Steckenpferd, el cavall de pal), 1807
  • Morgen, Kinder, wird’s was geben, 1809 (nadala infantil)
  • C-a-f-f-e-e (Cànon, el nom fa referència a la notació musical alemnaya: C = do, D = re, E = mi, F = fa, G = sol, A =la, H = si)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Exercises - Go. S. 99» (en alemany). sachsen.digital. [Consulta: 24 juny 2021].
  2. ↑ «Neue sehr erleichterte, praktische Generalbassschule für junge Musiker» (en alemany). archive.org. [Consulta: 24 juny 2021].
  3. ↑ «Neue praktische Singschule für Kinder / nach einer leichten Lehrart bearbeitet und als ein Beytrag zur Vermehrung häuslicher Freuden für Eltern und Erzieher hrsg. von Carl Gottlieb Hering : Erstes Bändchen» (en alemany). Goethe Universität. Electronische Dokumente Universitätsbibliothek. [Consulta: 24 juny 2021].
  4. ↑ «Hering, Carl Gottlieb: Neue praktische Singschule für Kinder nach einer leichten Lehrart ... zur Vermehrung häuslicher Freuden .... 3» (en alemany). Münchener DigitilisierungsZentrum. Digitale Bibliothek.
  5. ↑ «Hering, Carl Gottlieb: Neue praktische Singschule für Kinder nach einer leichten Lehrart ... zur Vermehrung häuslicher Freuden .... 4» (en alemany). Münchener DigitilisierungsZentrum. Digitale Bibliothek.
  6. ↑ «Hering, Carl Gottlieb: Neue praktische Klavierschule für Kinder nach einer bisher ungewöhnlichen, sehr leichten Methode. 4» (en alemany). Münchener DigitilisierungsZentrum. Digitale Bibliothek.
  7. ↑ «Kunst das Pedal fertig zu spielen : und ohne mündlichen Unterricht zu erlernen» (en alemany). Die Österreichische Bibliothekenverbund und Service GMBH.
  8. ↑ «Hering, Carl Gottlieb: Musikalisches Volksschulengesangbuch. 1» (en alemany). Münchener DigitilisierungsZentrum. Digitale Bibliothek.
  9. ↑ «Hering, Carl Gottlieb: Musikalisches Volksschulengesangbuch. 2» (en alemany). Münchener DigitilisierungsZentrum. Digitale Bibliothek.
  10. ↑ «Hering, Carl Gottlieb: Allgemeines Choralbuch» (en alemany). Münchener DigitilisierungsZentrum. Digitale Bibliothek.

Bibliografia

[modifica]
  • Rainer Lorenz: Educació musical en els primers 30 anys del segle xix amb l'exemple de Carl Gottlieb Herings. Schott, Magúncia 1988, ISBN 3-7957-1746-9.
  • Hagen Schulz: Carl Gottlieb, Karl Eduard i Richard Hering. Tres generacions de músics saxons. Llibret que acompanya l'exposició especial 1999/2000 al museu de la ciutat de Bautzen. Bautzen 1999, DNB 959864229, pàgines 2-9.
  • Undine Wagner: Hering, Carl Gottlieb. A: Ludwig Finscher (Hrsg.): La música en passat i present. Segona edició, secció personal, volum 8 (Gribenski - Hilverding). Bärenreiter / Metzler, Kassel i altres 2002, ISBN 3-7618-1118-7, Sp. 1182 (edició en línia, subscripció necessària per a l'accés complet.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Gottlieb Hering
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carl_Gottlieb_Hering&oldid=33102496»