Carl Schröter

Carl Schröter
Biografia
Naixement	19 desembre 1855 ; Esslingen am Neckar (Alemanya)
Mort	7 febrer 1939 (83 anys); Zúric (Suïssa)
Residència	Alemanya
Formació	ETH Zürich ; Universitat de Zúric
Activitat
Camp de treball	Botànica
Ocupació	botànic, professor d'universitat
Ocupador	ETH Zürich
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Professors	Carl Eduard Cramer
Alumnes	Walo Koch
Obra
Estudiant doctoral	Max Düggeli (en)
Abrev. botànica	Schröt.
Localització dels arxius	Image Archive of ETH Library (en) ; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 398]; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 399]; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 399a] ;
Premis
	doctor honoris causa per la Universitat de Berna; doctor honoris causa per la Universitat de Munic; doctor honoris causa per la Universitat de Gant; doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge; doctor honoris causa per la Universitat de Ginebra; doctor honoris causa per la Universitat d'Amsterdam ;

Carl Joseph Schröter (19 de desembre 1855 - 7 de febrer 1939) va ser un botànic suís nascut a Esslingen am Neckar, Alemanya. A partir de 1874 va estudiar ciències naturals a Eidgenössische Technische Hochschule Zürich (ETH Zürich), on una de les seves primeres influències va ser el geòleg Albert Heim (1849-1937). Després de la seva habilitació en 1878, va treballar com a assistent de Carl Eduard Cramer (1831-1901). En 1883 va succeir a Oswald Heer (1809-1883) com a professor de botànica a l'ETH Zurich, càrrec que va mantenir fins a 1926.^[1]^[2]

Schröter va ser un pioner en el camp de la fitogeografia i fitosociologia. Ell va introduir el concepte d'"autoecologia" per explicar la relació d'una planta individual amb el seu entorn extern, i "sinecologia" per expressar les relacions entre les comunitats de plantes i les influències externes.^[3]^[4]

En 1910 amb Charles Flahault (1852-1935), va publicar Rapport sur la nomenclature phytogéographique (Informes sobre la nomenclatura fitogeogràfica), i amb Friedrich Gottlieb Stebler (1852-1935), va ser coautor de Die Futterpflanzen Besten, etc. (1883 -1884), un treball que implica el cultiu i l'economia d'espècies farratgeres. Més tard va ser traduït a l'anglès com "The best forage plants: fully described and figured with a complete account of their cultivation, economic value, impurities and adulterants, &c" (1889).^[5]

Referències

↑ «Historisches Lexikon der Schweiz (HLS)» (en alemany). Heinrich Zoller, 21-11-2012. [Consulta: 18 maig 2015].
↑ «Biblioteca digital Escola ETH» (en alemany). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 maig 2015].
↑ «Forestry Quarterly, Volume 14» (en anglès). Cornell University, 1916. [Consulta: 19 maig 2015].
↑ «Synecology - New Scientist 26 Jul 1973» (en anglès), 26-07-1973. [Consulta: 19 maig 2015].
↑ «The Best Forage Plants Fully Described and Figured» (en anglès). David Nutt, 1889. [Consulta: 19/052015].

[1] «Historisches Lexikon der Schweiz (HLS)» (en alemany). Heinrich Zoller, 21-11-2012. [Consulta: 18 maig 2015].

[2] «Biblioteca digital Escola ETH» (en alemany). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 maig 2015].

[3] «Forestry Quarterly, Volume 14» (en anglès). Cornell University, 1916. [Consulta: 19 maig 2015].

[4] «Synecology - New Scientist 26 Jul 1973» (en anglès), 26-07-1973. [Consulta: 19 maig 2015].

[5] «The Best Forage Plants Fully Described and Figured» (en anglès). David Nutt, 1889. [Consulta: 19/052015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1)
Bases d'informació	HDS (1) MGP (1)